La figura de Marcelino Camacho és un element aglutinador del passat de la classe treballadora a Espanya i a Catalunya, però des de Comissions Obreres es va reivindicar ahir la seva figura per mantenir també l'impuls de les lluites sindicals en el present. El teatre de Blanes va acollir ahir al matí un emotiu i extens homenatge a la figura de qui va ser definit com un dels «pares de la democràcia» i que va néixer ara fa un segle a Osma-La Rasa, a Sòria.
L'acte va comptar amb la participació de l'alcalde de Blanes, Mario Ros; Javier Moreno, del PCE; Carmen Bosch, de CCOO; Edu Navarro, del PSCU Viu; i Bartomeu Compte, secretari general de CCOO a comarques gironines. Es va encarregar de presentar-lo la professora Anna Nogué.
Es tractava de reivindicar la figura de l'inoblidable lluitador antifranquista, en l'acte central celebrat a comarques gironines durant aquest 2018, en què es commemora el centenari arreu de l'estat espanyol.
La raó d'organitzar l'acte a Blanes en lloc de fer-lo a la capital gironina ha estat sobretot en record i reconeixement a l'intens ambient de lluita obrera que es va viure a Blanes durant els anys 70 en la històrica factoria SAFA.
De fet, Blanes va ser el nucli, el bressol on van néixer les Comissions Obreres a comarques gironines, com va destacar ahir Bartomeu Compte.
A finals de la dècada dels anys 70, Marcelino Camacho va visitar Blanes amb motiu de la legalització del PSUC després que havia estat fundat pels germans Paco i Maxi Antequera, i pels també germans Ángel i Desiderio Domínguez, referents de la lluita sindical blanenca. Precisament ha estat Maxi Antequera un dels membres més destacat del comitè organitzador de l'acte d'homenatge.
La filla de Camacho, convidada
La convidada d'honor de l'homenatge de Blanes va ser la filla del protagonista, Yenia Camacho, qui va tancar amb les seves paraules la reivindicativa sessió enmig de forts aplaudiments. Bona part de la seva intervenció va repassar el perfil biogràfic de Marcelino Camacho, però alhora també va recordar la magnitud que va arribar a tenir la repressió franquista que va patir son pare en camps de concentració i a la presó. Igualment, va reivindicar la importància de rescatar i restituir la memòria històrica, i en aquest sentit va recordar en especial la figura de Gregorio López Raimundo i la seva dona, Teresa Pàmies.
Enllaçant amb l'actualitat, va establir un paral·lelisme de la lluita obrera dels anys 70 amb la que protagonitzen ara els avis jubilats, però també de les dones, tal com va quedar evidenciat el passat 8 de març.
Emocionada per tot el que s'havia dit sobre son pare i la destacada petjada que ha deixat en el moviment obrer, Yenia Camacho va compartir amb el públic una de les darreres declaracions que va pronunciar son pare en públic: «Cal seguir lluitant per la pau i la llibertat, però no us oblideu de la igualtat».
