Espanya destina el 55% de la despesa total en protecció social a les partides relacionades amb la vellesa, que inclou les pensions de jubilació i la provisió de béns i serveis (no sanitaris) per als majors, segons recull la publicació 'Focus on Spanish Society', editada per Funcas.

Segons Eurostat, aquest percentatge supera als registrats a Suècia (50%), Alemanya (48%), Bèlgica (45%), Holanda (41%) i Dinamarca (36%), però se situa per sota dels quals llancen altres països del sud d'Europa, com Grècia (77%), Portugal (67%) i Itàlia (64%).

En qualsevol cas, la publicació matisa que aquest 55% no reflecteix de forma adequada la despesa social destinada als majors a Espanya, ja que no inclou les pensions de supervivència. Aquesta partida de despesa social, que perceben sobretot les dones vídues d'edat avançada, és significativament més elevada a Espanya que en altres països europeus.

Funcas també crida l'atenció sobre l'augment de la preocupació per les pensions a Espanya, segons mostren les dades del Centre de Recerques Sociològiques (CIS). Fins al començament de 2018, el percentatge d'espanyols que citava les pensions com un dels tres principals problemes d'Espanya era inferior al 5%. No obstant això, avui dia, aquest percentatge ha pujat al 14%.

Per grups d'edat, mentre que menys del 8% dels enquestats menors de 55 anys consideren les pensions com un dels tres grans problemes d'Espanya, aquest percentatge s'eleva al 15% entre les persones de 55 a 64 anys i aconsegueix el 28% entre els ciutadans de 65 o més anys. Per a aquests últims, les pensions representen el segon problema del país, després de la desocupació, encara que si se'ls pregunta pels tres temes que més els preocupen personalment, les pensions apareixen en primer lloc.

La publicació també incideix a l'educació superior a Europa i a Espanya. Així, el percentatge d'europeus d'entre 30 i 34 anys que han completat estudis superiors va pujar prop de 18 punts percentuals entre 2000 i 2017, fins a situar-se en el 39,9%, pràcticament l'objectiu del 40% fixat per la Unió Europea per 2020.

Amb dades d'Eurostat, Funcas posa de manifest que la proporció de dones en aquesta franja d'edat amb educació universitària era, en 2017, 10 punts superior a la dels homes (44,9% enfront de 34,9%), enfront del lleu avantatge femení que es registrava en 2000: 22,7% enfront d'un 22,2%.

A més, més de la meitat de les persones d'entre 30 i 34 anys a Lituània, Xipre, Luxemburg i Suècia havien completat estudis superiors en 2017, mentre que a Itàlia i Romania aquest percentatge es quedava en el 26,9% i el 26,3%, respectivament. Espanya, amb un 41,2%, ocupa el lloc 17 d'aquest rànquing.

Encara que Espanya supera l'objectiu conjunt per a la Unió Europea, encara està gairebé tres punts per sota de l'establert en el seu moment per al país (44%), si bé sembla probable que ho aconsegueixi en 2020, segons la publicació.

Esment especial mereixen les diferències de gènere perquè en 2017, el 47,5% de les espanyoles d'entre 30 i 34 anys havia completat educació universitària, gairebé 13 punts més que els homes (34,8%). Aquesta bretxa en favor de la dona amb prou feines era de 2,5 punts l'any 2000 (30,4% enfront d'un 27,9%).

L'educació superior correlaciona directament amb la taxa d'ocupació. En tots els països europeus, el percentatge de persones d'entre 30 i 34 anys emprades amb estudis universitaris complets supera el de persones amb la mateixa edat i menor nivell d'educació.