La innovació i les noves tecnologies han portat al nostre dia a dia multitud de canvis. Un dels més polèmics dels darrers temps és l´anomenada «economia col·laborativa», amb la qual podem compartir un seient lliure del nostre cotxe o una habitació de la nostra pròpia llar, entre altres coses.
Es tracta d´un nou model econòmic que no només se centra en el consumidor, sinó que també podem extrapolar al món empresarial i, dins d´aquest, a les pimes que poden treure rèdit d´aquesta economia basada a compartir.
Les petites i mitjanes empreses treballen des de fa anys per sumar-se a aquesta tendència i, mostra d´això, és que han deixat de banda la tradicional jerarquia vertical que fins ara els caracteritzava -en la qual la mateixa companyia està per sobre de tota la resta-, per conformar un model horitzontal, en el qual tots els actors estiguin al mateix nivell, compartint amb clients i proveïdors tota la seva informació a través del web.
La innovació i la compartició d´informació poden derivar en grans beneficis, com la recepció de més comandes en tenir tot automatitzat o la possibilitat, per exemple, que tots puguin estar al corrent de l´estoc amb què compta un magatzem.
Partidaris i detractors
Tot i els beneficis que, sens dubte, pot aportar aquest model a les empreses, en els últims temps moltes han estat les veus que han posat en dubte la seva legalitat. «El terme d´economia col·laborativa es presta a molta interpretació. És preferible parlar de models de plataformes on hi ha una relació d´oferta i demanda entre parells amb un intermediari comú que sol ser una plataforma en línia», explica José Luis Zimmermann, director general de l´associació espanyola d´Economia Digital (Adigital).
Des de la seva agrupació, Zimmermann s´encarrega d´alçar la bandera d´un model que ha estat criticat per molts, però que per a usuaris i intermediaris s´ha convertit en tota una revolució. «Hi ha moltes parts positives. L´usuari té major informació del servei o producte que se li ofereix, la qual cosa deriva en un escenari de major de confiança. Generalment aquestes plataformes utilitzen solucions de rànquing», assenyala Zimmermann. O el que és el mateix, un usuari ja ha fet una avaluació d´un producte abans d´adquirir-lo.
«A Espanya encara estem avançant, però fora d´aquí hi ha gent que genera la seva pròpia energia amb plaques solars per posar-la a disposició d´altres», desgrana Zimmermann, que té clar que aquest tipus de models són essencials en el futur de l´economia. «Cada vegada més consumidors el fan servir. A Espanya estan subjectes a les lleis del comerç electrònic i cal veure si es presta aquest servei perquè hi hagi una correcta regulació», sentencia.
Perquè és la regulació el que porta de cap entitats contràries a aquest model. Uber o Cabify han aixecat el sector del taxi per una competència deslleial que no té el seu germen en l´economia col·laborativa. «En el moment que es necessita una llicència per operar, se surt del model», afirma el director.
Sindicats com UGT ja han denunciat l´aparició de «falses economies col·laboratives». «Està perjudicant les relacions laborals sota el paraigua de l´anomenada economia col·laborativa amb fórmules que promouen una espiral de precarietat i subocupació». En la seva opinió es «perverteix» la situació del mercat laboral espanyol «en una aposta clara cap a la individualització de les relacions laborals i cap a un debilitament de la negociació col·lectiva».
