Desgovernats, i sense projecte polític a l’horitzó, la classe obrera seguim treballant per mantenir un país ple de desvergonyits polítics que no milloren les nostres condicions de vida. La nostra riquesa, la del poble, són els serveis públics. I és per això que tenir un govern que no els gestioni i que no els adeqüi a les necessitats actuals aprovant uns pressupostos socialment justos, és el pitjor que ens pot passar als i a les qui els necessitem i treballem per mantenir-los. Els serveis públics són nostres i aquells a qui votem per estar al nostre servei els estan ensorrant, ens estan empobrint més encara.
L’Educació n’és l’exemple de la seva vergonya. La situació és molt greu. Des del 2010 els nostres desgovernants han deixat d’invertir a Catalunya més de 8.500 milions d’euros, el doble del que s’inverteix cada any en el pressupost educatiu de la Generalitat. És molt, és massa, i si mirem les inversions en Educació dels nostres veïns i veïnes d’Europa hauríem d’haver invertit a Catalunya més de 40.000 milions d’euros des del 2010... són molts recursos 40.000 milions d’euros! És esgarrifós... Com podem donar un futur a aquest país que no inverteix en les persones de l’avui i del demà?
Polítics, què feu? Els treballadors i treballadores dels centres educatius, els i les docents de centres públics i concertats, les tècniques d’educació infantil i d’integració social, el personal de menjador, els monitors i les monitores del lleure, les vetlladores... som qui defensem i aguantem la qualitat educativa dia a dia sense els recursos per fer-ho, sentint el menyspreu que teniu per l’Educació, per les nostres condicions laborals.
Desvegonyits jugueu a repetir eleccions, a no tenir pressupostos, a canviar-vos les cadires de poder, a omplir-vos la boca d’inclusió, de coeducació, d’innovació, d’agenda 2030, dels 10 reptes per al futur de l’Educació i de no sé quantes xerrameques més.
Sí, sí... esteu desplegant la LEC, la Llei d’Educació de Catalunya, fent, per exemple, decrets per retirar la democràcia dels centres educatius, no fos cas que ens organitzéssim i us féssim caure de la cadira... Sembla que heu guanyat, sembla que heu aconseguit fer-nos callar amb la por de poder perdre un lloc de feina...
Ja no són prou les nostres aptituds professionals, ara no podem ser mares per por que en alguns casos no ens donin la continuïtat al lloc de treball, o no podem ser crítics amb algunes direccions de centre o fer claustres on decidir lliurament com a col·lectiu docent... També heu desplegat el Decret d’Inclusió sense tot el personal per implementar-ho, manquen milers de docents, personal educatiu de suport, personal sanitari... Les conseqüències són perverses per l’alumnat i pels professionals.
I sí, també privatitzeu tasques professionals educatives... perdó, que els desgovernants preferiu utilitzar l’eufemisme «externalitzar» quan voleu dir «fer de l’Educació un negoci». I ho feu amb qui més precarietat i incertesa laboral té, amb les vetlladores i amb les professionals d’educació infantil entre d’altres.
I amb vergonya o sense, mireu cap a una altra banda quan algunes de les fundacions del sector de la discapacitat, subvencionades amb diner públic i amb una tasca educativa i de reinserció, no compleixen les obligacions salarials amb els seu personal, com ara és el cas de les irregularitats detectades pel que fa a l’aplicació del SMI.
Podríem seguir... però us toca a vosaltres. Parleu d’una vegada d’allò que ens preocupa com a ciutadans i com a professionals, feu la vostra feina pel bé de tots i totes i no per interessos que us allunyen dels qui us van votar i representeu. Doteu pressupostàriament els centres per aconseguir una Educació de qualitat i per a tothom, preneu mesures per la gratuïtat d’extraescolars, de llibres o per quelcom tan bàsic com el menjador escolar universal i gratuït. Ocupeu-vos del fibrociment que encara hi ha a desenes de centres, acabeu amb els barracons a l’escola pública, deixeu d’aprofitar-vos dels i les professionals de l’educació que fan incomptables hores extres, parleu ja de la sobrecàrrega laboral i de la necessitat de baixar les ràtios, feu avaluacions de riscos psicosocials del segle XXI...
Deixeu de tancar cicles formatius, milloreu les condicions laborals del jovent que envieu a treballar com a becaris sense contracte amb la formació dual... Pareu d’ofegar econòmicament les universitats, acabeu amb la precarització de les investigadores en formació, torneu a fer l’accés assequible a tota la classe treballadora als estudis universitaris...
Desvergonyits desgovernants, som els i les professionals de l’Educació qui aconseguim equilibrar la vostra incompetència política amb el nostre esforç. I cada cop estem més ben preparats i preparades, cada cop més emprenyats i emprenyades, cada cop més organitzats i organitzades per empentar-vos a fer la vostra feina. Ens trobareu al costat per treballar i al davant quan vulgueu fugir de responsabilitats, assenyalant-vos i escridassant-vos si cal.
Les CCOO ens comprometem, com no pot ser d’altra manera, a seguir lluitant per l’Educació d’aquest país, per una societat del benestar per a tothom, per construir el que organitzadament i col·lectivament decidim com a classe treballadora.
