El candidat del PSOE a les eleccions generals, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha fet referència aquest dijous al català i als atacs que pateix en un acte a Maó on ha demanat als ciutadans que "cuidin" el seu idioma perquè és "importantíssim tenir una altra llengua i parlar català" i "hi ha a qui no li agrada massa".
Fa aquestes manifestacions en referència a les decisions del govern de Balears i després que la nova alcaldessa de Maó, Àgueda Renyés (PP), anunciés una consulta popular al 2012 per canviar el topònim de Maó pel de "Maó-Mahón" o bé "Mahó Mahón", malgrat que els lingüistes i la Universitat de les Illes Balears hagin recordat que el nom Maó, en català, és l'únic topònim oficial correcte.
En un acte sectorial per parlar de Medi Ambient acompanyat de l'exministra Cristina Narbona i del candidat al Congrés del PSOE per aquesta circumscripció, Guillem García Gasulla, Rubalcaba ha assegurat que personalment "valora moltíssim" com els menorquins estimen "la seva terra i la seva llengua", que "és una part del patrimoni cultural tan important com el patrimoni natural que preserven".
"Us vull agrair com cuideu la llengua perquè és importantíssim tenir una altra llengua, és importantíssim parlar català. Cuideu-la, si us plau, perquè hi ha a qui no li agrada massa", ha sentenciat abans de recordar que el català és "part del patrimoni" de l'Estat.
Les seves manifestacions arriben després de la polèmica generada per la decisió del nou ajuntament de Maó, del PP, de convocar una consulta popular al 2012 per canviar el topònim de la ciutat.
L'alcaldessa Àgueda Renyés va anunciar que els ciutadans podran escollir entre dues opcions, però en cap cas es mantindrà l'actual denominació (únicament Maó). La consulta permetrà escollir entre "Maó-Mahón" o bé "Mahó-Mahón". La idea, va assegurar l'alcaldessa "és castellanitzar de nou el nom de l'Ajuntament i recuperar sempre i en tot cas el nom de Mahón".
El president de les Balears, José Ramón Bauza, també ha desmuntat les estructures públiques de normalització lingüística del català i ha anulat les seves línies de finançament públic. Una de les seves primeres actuacions va ser posar punt i final a les ajudes a la premsa en català i modificar la llei de la Funció Pública balear així com les normatives que exigeixen el coneixement del català per entrar a l'administració, que passa de ser un requisit a un mèrit. També preveu modificar la Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims en l'ensenyament.
