´Si els números fan que guanyi el PP, CiU se n´anirà amb ells´

L.F.G., Girona.
Diputat des de 1979, senador des de 2004 i president de l'Assemblea del Consell d'Europa des de principis d'any, Lluís Maria de Puig ha de revalidar el càrrec de senador per a continuar amb la presidència europea.
-Això fa que senti una pressió especial?
-No. Quan vam aprovar la llista aquí Girona, jo encara no sabia que seria president el dia 21 de gener. De fet, la proposta que m'havien fet per la presidència del Consell d'Europa era pel gener del 2010. Llavors, jo hauria estat dos anys encara essent president del grup socialista i després hauria accedit a la presidència. Per tant, quan vam fer les llistes per anar al Senat, les vam fer pensant que la presidència del Consell no seria immediata. Però es va donar la circumstància que, una o dues setmanes després d'haver aprovat les llistes, es va accelerar el procés i vaig ser nomenat president. No pensem que hi hagi cap mena de pressió especial, perquè en el cas que no hagués sortit tampoc hauria estat possible el 2010. A més, partim de la base d'una certa confiança: som tres partits, hi ha el resultat de les últimes vegades i per tant una convicció molt estesa que no hi haurà problemes. Demanarem el vot dels gironins com sempre ho hem fet, però també perquè el que ens hi juguem és una presidència europea.
-Vostè ha presentat al Consell d'Europa molts informes sobre llengües minoritàries, creu que serà possible parlar aviat català al Senat?
-El tema del català al Senat és estrictament de voluntat política, i no serà fàcil aconseguir que el PP ens voti les reformes de caràcter lingüístic, però apretarem. Si són decisions que s'han de prendre per dos terços, serà molt difícil. Però nosaltres no pararem perquè hi hagi la màxima vigència del català al Senat. Hem de tenir el dret, amb totes les circumstàncies, de presentar els papers i fer els discursos en català i totes les altres llengües d'Espanya. Només és qüestió de temps. No hi ha arguments en contra, fora de la bogeria anticatalana i antiautonomista que representa el PP.
-Més enllà del català, creu que tobaran suficients complicitats per reformar el Senat?
-El PP ja ens ha dit que no a la gran reforma constitucional. Hem de seguir insistint. Hi ha dues vies: la reforma general, tocant la Constitució i fent-la una cambra territorial; i el canvi del reglament sense tocar el que esvera el PP, que és el tema electoral. Sense tocar això, només amb canvis en el reglament, es pot avançar molt cap a una cambra territorial. Doncs bé, si una cosa no és possible intentarem l'altra.
-Diuen que l'Entesa representa els interessos del govern de la Generalitat al Senat. Els seus companys del PSOE ja ho entenen?
-Ho entenen o no ho entenen. Això és lògic: quan s'està al govern de l'Estat s'ha de mirar el conjunt i no només una part. I nosaltres, com que defensem els interessos d'una part, podem xocar amb els interessos de conjunt. Això, quan passa, ho discutim. Els socialistes ens hem discutit moltes vegades amb els amics del PSOE, perquè estàvem en desacord amb moltes coses. I hem anat avançant, no sempre traiem el 100%, perquè les visions són diferents, però nosaltres defensarem els posicionaments del tripartit. I a vegades, les posicions del tripartit no es corresponen exactament a les posicions del Parlament de Catalunya. A vegades, els tres partits no tenim la mateixa visió sobre una qüestió concreta. El 95% de les vegades sempre ho hem resolt amb un vot conjunt, i un 5% potser hi ha hagut un vot diferent. Per exemple, en el tema de l'Estatut.
-El fet que ERC votés en contra d'un tema tan important per a vostès devia crear tensions dins l'Entesa.
-Sí, perquè aquest és el millor Estatut que ha tingut Catalunya -molt millor que el primer i tots els arranjaments que s'hi havien fet-, i un partit que es diu nacionalista hi ha votat en contra. Això és molt difícil d'explicar. Ells diuen que era massa poc, que volien més. Nosaltres creiem que res impedia votar-hi a favor i seguir demanant molt més, però ells van creure que no, que havien de fer un vot contrari. I això crea tensions, perquè no ho entenem. Jo estic segur que ERC farà tots els possibles per desenvolupar al màxim aquest Estatut que ha votat en contra.
-Si PSOE i CiU arriben a acords, com es reflectirà al Senat?
-CiU, en alguna ocasió, ha donat suport al PSOE, però mai en coalició. A qui sabem segur que va donar total suport i un lligam de 8 anys va ser al PP. Ara, sento els de CiU i només ataquen el PSOE. El seu gran enemic és el PSOE. I al mateix temps, van dient del que volen després, que si en Duran serà ministre, etc. Pel tipus de campanya que fan, tinc la convicció que ells estan en contra nostre. I si els números donessin que guanya el PP, se'n van amb el PP. Els seus representants i els seus candidats aquí Girona no fan res més que atacar-nos als socialistes. Si tinguessin el menor interés en què guanyés Zapatero, no farien aquesta campanya. Ja sabem que això passarà si Rajoy treu un diputat més que Zapatero. Les possibles coalicions amb el PSOE queden en un segon terme: si no, que ens ho diguin clarament. Que vingui en Duran i digui: vull que guanyi Zapatero. Després, hi podrem parlar. Però no ho diuen: només diuen que els socialistes hem estat un desastre. Encara estan en l'equidistància, jugar i tot plegat. I volen fer creure que tots som iguals, que és el mateix Rajoy que Zapatero. Això és un error monumental, i la gent no se'ls voldrà creure.