«La idea que Catalunya seria més rica fora d'Espanya es basa en premisses falses»

Va ser tan massiva com la de ?l'any passat o l'anterior. És la demostració que una part important de la societat catalana està a favor de la independència. Ha estat una manifestació pacífica d'uns ciutadans que expressen la seva opinió i estan en tot el seu dret de fer-ho. Una altra cosa que s'hauria de discutir és la parcialitat dels mitjans de comunicació públics a l'hora de difondre aquest esdeveniment clarament electoral.

Què en pensa, de la carta de Mas, Junqueras i altres independentistes titulada «Als espanyols» en què afirmen que Catalunya sempre ha estimat Espanya i la segueix estimant però que ja no hi ha marxa enrere?

Quan Mas i Junqueras diuen que Catalunya «pensa» o «sent» em pregunto qui són ells per parlar en nom de Catalunya. Sembla que Catalunya s'apareix cada matí a Mas, a qui ha triat com a portaveu. És irritant perquè el que hauria de fer és parlar en nom de qui el vota, no de Catalunya. Mas recorre a una interpretació mística atorgant-se la representació de tot Catalunya.

Quines reaccions està rebent de Catalunya pel seu llibre «Els comptes i els contes de la independència»?

Estic sorprès pel ressò i la transcendència d'un llibre la ambició del qual era analitzar de forma crítica els arguments polítics i econòmics dels independentistes i constatar que molts són erronis. Em crida l'atenció que aquest esforç pedagògic hagi aixecat reaccions passionals. Per a uns, que segur que no l'han llegit, és un llibre escombraries i altres agraeixen les explicacions.

És defensable la independència des del punt de vista de la racionalitat econòmica?

La independència no es justifica per raons econòmiques. La idea que Catalunya seria més rica fora d'Espanya es basa en premisses falses. No hi hauria aquest excedent fiscal de 16.000 milions que diuen els independentistes, però a més és que es veurien obligats a crear l'estructura d'un Estat que els sortiria molt més cara del que diuen. Per la diferència que quedaria, al final no val la pena declarar la independència. Però això no va d'euros, va d'ethos, d'identitats.

Com valora la reacció emocional de la societat catalana en aquest conflicte?

El component emocional és fort i molt humà. Hi ha molts catalans que s'han desenganxat psicològicament d'Espanya i ni se senten ni volen ser espanyols. Junqueras diu que la independència és una qüestió de dignitat i aquest missatge ha calat. No hi ha un debat racional, però, fins a quin punt l'emoció ha estat creada per un discurs sistemàtic i pesat sobre els suposats avantatges de la independència? Aquest sentiment s'ha creat durant anys en els quals s'ha repetit que al costat d'Espanya s'està malament i que la solució a tots els problemes és la independència. La veritat és que davant d'aquest missatge que Espanya ens roba i no ens respecta no hi ha hagut un esforç per contrarestar aquest discurs amb arguments.

Els Signants de la carta «Als espanyols» diuen que volen forjar una Catalunya semblant a Holanda o Suècia. Què li sembla?

Em sembla molt bé però dubto en la capacitat dels nacionalistes per construir realitats semblants a les d'aquests països. També volen una Catalunya lliure de corruptes i ho diuen al costat del senyor Mas, el partit i Govern del qual està de problemes de corrupteles fins a les celles.

Què passa amb aquests 16.000 milions que la Generalitat diu que els catalans s'estalviarien a l'any, segons les seves balances fiscals, en cas d'independitzar-se?

Això és una altra falsedat. Els catalans no disposarien de 16.000 milions comptants i sonants més al dia següent de la independència. Ara ja han baixat aquesta xifra a 11.000. Van de rebaixa en rebaixa. També parlen de les balances fiscals d'Alemanya que mai han existit.

Què vol dir?

Els independentistes han repetit que el govern federal alemany calcula cada any el que cada lander aporta i rep de la hisenda federal i que constitucionalment l'aportació neta està limitada a un 4,5 per cent per evitar «espolis fiscals». No sé d'on han tret aquesta història perquè és falsa. Junqueras a més va enviar una carta als eurodiputats demanant aquest límit del 4,5 per cent que no existeix. Va fer el ridícul davant els eurodiputats alemanys, però s'apunta un punt davant els que se senten agreujats sobre la base de fets falsos.

Com ha triomfat l'eslògan «Espanya ens roba»?

Per incompareixença del contrari. Els responsables de propaganda de certs règims saben molt bé com fer que les falsedats calin. Hi ha una part de veritat en el missatge i és que Catalunya aporta més del que rep, però perquè és més rica. Aquesta és la gràcia dels impostos. Després llancen missatges que a la gent li interessa creure: Espanya s'emporta els nostres diners i finalment recorren al gran altaveu que els serveix per repetir sistemàticament el seu missatge sense obtenir desmentit possible.

Què li sembla la mobilització d'última hora que estan fent contra la independència les grans empreses catalanes?

Em sembla una reacció molt d'última hora i això que ells saben millor que ningú les conseqüències econòmiques que tindria la independència. Els independentistes veuen ara aquesta mobilització com si fos una amenaça. Succeeix el mateix quan jo els adverteixo que si Catalunya s'independitza no podria ni sol·licitar el seu ingrés a la Unió Europea. També ho consideren una amenaça. L'estultícia i insensatesa dels arguments amb els quals es recolza la demanda d'independència de Catalunya per raons econòmiques no té límits.

El conseller d'Hisenda, Andreu Mas-Colell, és una eminència econòmica que no ha estat lluny de ser premi Nobel i també defensa l'existència d'un espoli fiscal a Catalunya que en la seva opinió és totalment fals.

El senyor Mas-Colell, almenys, ha reconegut ja que l'excedent fiscal que aconseguiria Catalunya amb la independència seria molt petit i no de 16.000 milions com diuen Mas i Junqueras. Això és una cosa que cal agrair-li.

Com creu que estan rebent a Catalunya els missatges de Cameron, Merkel o Juncker sobre els problemes que tindria una Catalunya independent fora de la UE?

Creuen que el prestigi internacional d'Artur Mas pot amb tot. Diguin el que diguin aquests senyors, per als independentistes res val més que la fe de Junqueras i el prestigi internacional de Mas.

Creu vostè que es pot donar la volta a la situació de Catalunya?

El que cal fer és desmuntar els elements de greuge que són imaginaris i no reals i corregir els que són reals. Catalunya pateix certs colls d'ampolla en les seves infraestructures que necessiten millores. Cal revisar la distribució de les inversions. Però també cal combatre aquests missatges que no es compleix amb l'Estatut perquè Catalunya perd posició en la classificació de les comunitats autònomes segons la seva renda per càpita, cosa que no és cert. Cal fer un esforç d'explicació i diàleg que tant de bo s'hagués fet molt abans. Algú haurà de cosir les ferides fetes dins la societat catalana i a la resta d'Espanya.

Qui hauria de ser l'apedaçador?

És una responsabilitat que ha de recaure en els partits polítics. El PP no ho ha fet gens bé i amb la seva actitud, sobretot amb l'Estatut, ha afavorit el discurs victimista dels independentistes. I amb això de la reforma del Tribunal Constitucional sembla que el seu assessor de comunicació sigui un infiltrat d'ERC.

Quina autocrítica fa vostè del seu partit, el PSOE, en el camí que ens ha portat a l'actual situació a Catalunya?

L'Estatut ha estat una història desagradable del principi a la fi que a més ha aguditzat aquest sentiment de greuge que només desapareixerà amb una reforma de la Constitució que fixi un nou marc de relacions entre Espanya i Catalunya.

Proposa vostè un nou marc basat en una Espanya federal?

Sí, crec en la federalització d'Espanya. «Federe» vol dir unir i per això no m'importa que em diguin ?unio?nista. Els problemes de Catalunya no són exclusius, les tensions territorials existeixen a totes les parts.

Com valora els últims pronòstics del CIS per a les eleccions del proper 27?

De poc serveixen els sondejos quan hi ha un 25 per cent d'indecisos. Caldrà veure què fan els que abans votaven Convergència i Unió. I ara que CiU ja no existeix han de recollir entre la C de Mas i la U de Duran i Lleida. Potser guanya la sensatesa dels que no volen fer un salt en el buit i jugar a la ruleta russa amb el patrimoni dels ciutadans. Serà fonamental també què farà aquest 10-15 per cent d'absentistes crònics. D'ells depèn el futur, esperem que no ho deixin imposar pels que estan més mobilitzats i entusiasmats.