El president de la Generalitat i número 4 de la llista de Junts pel Sí a Barcelona, Artur Mas, va acusar ahir «d'immorals» els que fan «una campanya de la por i la intimidació» assegurant que una Catalunya independent tindrà riscos com ara la possibilitat de quedar-se sense pensions. Mas també va criticar que el Govern espanyol parli amb mandataris d'arreu del món i vagi, fins i tot, a la Casa Blanca per intentar que li facin costat i que, en canvi, «a nosaltres ens tanqui sistemàticament la porta i quan, ens rep, ens digui que d'això no se'n parla». «Si són, com diuen, unes simples eleccions regionals i autonòmiques, perquè han d'anar a parlar amb l'Obama, que és l'home més poderós del món?», va ironitzar. D'altra banda, el cap de llista per Girona, Lluís Llach, va assegurar en un breu discurs de cloenda que «amb l'Estatut se'ns va acabar la paciència» i que «La batalla més gran l'ha perdut (l'Estat) perquè ara sou ciutadans i heu deixat de ser súbdits».
Mas va mostrar-se crític amb el Govern a qui va acusar de voler espantar els ciutadans perquè el 27-S no els donin «la majoria que necessitem per tirar endavant el procés». Per això, va dir que l'Estat fa campanya arreu del món tot ironitzant que només li faltarà anar al Vaticà però que, en canvi, s'ha tancat sempre a parlar amb els governants d'aquí escollits democràticament. «Ho hem intentat tot i difícilment tindrem una altra ocasió com aquesta», va dir, tot afegint que el vot del 27-S no serà un vot de 18 mesos pel procés sinó una decisió «per a tota la vida». Molts fora d'aquí ens han intentat tallar les ales per impedir que voléssim, que voléssim alt, però per primera vegada en tres segles, des del 1714, aquest país és capaç de sortir de la gàbia, de desplegar les ales i volar per fer el país que realment som capaços de fer», va insistir.
Milers d'assistents
Mas va encapçalar l'acte, que va iniciar-se pocs minuts després de dos quarts de vuit en una plaça Catalunya de Figueres plena a vessar. Mas, Llach però també Santi Vila, Dolors Bassa, Anna Caula i Marta Rovira van creuar fins a l'escenari enmig de crits a favor de la independència i estelades. Vila va iniciar el torn de parlaments escalfant l'ambient. El número 17 per Girona i ara conseller de Territori va assegurar que eren molts els greuges que podria explicar en la seva condició de membre del Govern.
Per exemple, el «col·lapse» al que, va dir, ha portat l'Estat infraestructures com el túnel del Pertús. «Col·lapses» que, va dir, ara «s'han de pagar amb els diners dels catalans. També va acusar la Guàrdia Civil de fer un «xou televisiu» fa pocs dies quan va venir a Figueres a buscar un expedient «impecable que ja tenien al Ministeri». Al seu torn, la número 6 per Girona, Dolors Bassa, va assegurar que amb les converses internacionals «ens estan fent la feina» i va assegurar «que el 27-S és la clau per obrir la porta d'un nou país».
Per la seva banda, la número 2, Anna Caula, va afirmar que «vivim en un Estat que no ens escolta» tot insistint que el de Junts pel Sí és un «projecte col·lectiu. La seva homòloga per Barcelona,?Marta Rovira, en canvi, va animar els assistents a buscar 10 persones que encara estiguin indecises per explicar-los que és «una oportunitat única» i que «el referèndum que ens han estat negant de forma sistemàtica està a la cantonada». «Ja sabem que no els agrada que, finalment, haguem trobat una via legal per fer-lo», va afegir.
El cap de llista va tancar l'acte i ho va fer anunciant, d'entrada, que parlaria des del sentiment com a única manera per «sortir-se'n», segurament en al·lusions a les crítiques rebudes pel seu paper al debat televisat de dimarts. Llach va apel·lar també al projecte comú tot demanant als ciutadans que «empenyin» i «bufin» per inflar les veles del vaixell que els governants hauran de conduir.
Llach també va criticar durament el tracte de l'Estat cap a Catalunya i va alertar que han perdut la seva batalla més important perquè «ara sou ciutadans i heu deixat de ser súbdits». El cantautor i ara candidat va tancar un acte en què, tot i que no van fer-se propostes concretes, la candidatura va rebre suports constants dels més de 3.000 assistents amb forts aplaudiments i consignes per la independència.
