No és fàcil localitzar la porta de la nevera d'Enric Millo: es troba amagada darrere de desenes i desenes d'imants. A cada viatge que fa la família porta de record un imant per a la porta de l'aparell. El resultat: un frigorífic de camuflatge. El seu interior, força atapeït, sorprèn per la gran quantitat de recipients d'espècies que guarda. Quasi es diria que ens trobem en el domicili d'una família que ha arribat de l'Àfrica o d'Amèrica, i esperem que el líder popular García Albiol no li tingui en compte a Millo aquestes veleïtats migratòries. L'explicació és que a la senyora Millo, gran aficionada a la cuina, li agrada molt anar provant amb el sabor de les espècies. Pot quedar tranquil Albiol, si algun dia el conviden a sopar intentaran no servir-li un cus-cus.

La seva biblioteca, tan extensa que la major part està guardada en un traster, és tan eclèctica que s'hi pot trobar un best seller de Ken Follet al costat d'una biografia de Hitler. Ara bé, del seu catolicisme no en queda cap dubte: una de les lleixes està profusament adornada amb creus, una imatge de la Moreneta i unes quantes fotografies de diferents Papes, sense que hi falti l'actual, malgrat que alguns el tinguin per un Papa Roig i ens trobem al domicili d'un popular.

Una mica a part, i confessa que és el que està llegint actualment, hi ha Més important que la meta és el camí, de Teodor Suau. Pel títol podria semblar una al·legoria de l'actual procés independentista. I potser ho sigui, ja que mossèn Suau realitza una relectura del mite d'Ulisses insistint que és més important el viatge que arribar al final. Una mica com Artur Mas i Ítaca, però però sense un Romeva.