Després de dècades barallant-me amb la meva mare perquè posava la mostassa a la nevera quan no ho fan a cap bar dels que freqüento, el primer que apareix a la de Bruguera són els pots de mostassa i quètxup. Em sembla veure-hi un rètol que diu «Les mares sempre tenen raó». I Bruguera és dels que sap el que fan, ho demostra el vi guardat a la nevera i el gran assortit de flams, natilles, iogurts i mousses que el retraten com un home que tot just està començant el primer plat i ja pensa en les postres.

Tret dels lactis, la nevera podria aparèixer a les enciclopèdies il·lustrant el terme «Frugal». Tot el contrari que la biblioteca, de dimensions tan generoses que al costat s'hi va haver de construir una curiosa escala per abastar tots els llibres. O la biblioteca es va construir al costat de l'escala. I a l'Escala.

Potser per aquest motiu el gran nombre de llibres està vigilat per dues barques de pesca, miniatura de les que encara es veuen a les platges del poble, i un mariner o cantant d'havaneres, que l'uniforme d'uns i altres és idèntic. El que vigila el sentinella a ratlles és un compendi eclèctic que inclou enciclopèdies, uns quants llibres sobre la Renaixença, algun sobre pirates i corsaris que de ben segur li ha sigut útil en les seves estades al Parlament espanyol, o ¿Ocio o placer? de Víctor Alba, imprescindible en casa d'un roig reconegut, ja que que explica «el suïcidi de la burgesia i l'agonia del proletariat», però a la vegada molt difíçil de trobar.

Bruguera, en consonància amb una nevera que no és que guardi fabuloses viandes, té l'alçada i l'envergadura d'un Quixot acabat de baixar del Rocinante. Per aquest motiu no li fa res enfrontar-se a molins de vent: aquí als independentistes i a Madrid als que es resisteixen a una Espanya federal. I tanmateix, ignoro si entre la muntanya de llibres que el contemplen s'hi troba l'obra de Cervantes. No hi falta, en canvi, tota una secció dedicada a llibres sobre les diferents comarques de Girona, no en va ens trobem al domicili de qui les ha representat al Senat espanyol i aspira ara a fer-ho al Parlament català.

Atles i enciclopèdies assenyalen que es tracta d'una biblioteca d'algú que ja no pertany a aquesta espècia anomenada «joves» que resolen tots els dubtes amb un cop de ratolí. De totes les biblioteques visitades aquesta setmana és probablement la que menys novel·la i o?bres de ficció guarda. A Bruguera li deu agradar tocar sempre de peus a terra, com a tots els veïns de pobles de mar. I a més segur que sap que el Quixot va acabar guillat precisament per llegir massa novel·les.