«La independència és una oportunitat d'or per replantejar d'arrel el sistema social i econòmic»

L'he escoltat dir que vostès una de les primeres coses que pensen fer després de les eleccions és trencar amb la legalitat espanyola i europea. A què es refereix concretament: sortida de l'euro o de la UE?

És conegut que la CUP és molt crítica amb l'actual projecte europeu, perquè pensem que es preocupa més pels interessos dels mercats que per garantir els drets socials i civils dels seus ciutadans i ciutadanes. Però en tot cas, la política exterior del futur Estat i la seva vinculació o no a les institucions europees forma part d'un debat que necessàriament haurem de tenir en el marc del procés constituent que vindrà, perquè nosaltres volem decidir-ho tot.

Pel que fa al pla més immediat, considerem urgent i imprescindible revertir les polítiques d'austeritat que ens impedeixen fer polítiques econòmiques i socials al servei de la majoria, i això certament implica que en els propers mesos caldrà desoir les directrius que imposa la troica.

Si algun candidat necessita el suport de la CUP per ser investit president, quines són les condicions de la CUP per donar suport a la seva investidura?

Resumidament, les nostres condicions per donar suport a qualsevol govern després del 27-S, i això inclou també la investidura del president o presidenta, són la declaració unilateral d'independència immediata, l'aplicació d'un pla de xoc en matèria social i l'inici d'un procés constituent popular per a la nova república catalana.

Amb quins suports polítics de fora de Catalunya compta per assegurar de manera creïble la viabilitat del seu projecte territorial, tant si és dins com fora d'Espanya?

Jo crec que el respecte i el reconeixement del dret a decidir del poble català cada cop està més estès arreu del món, en bona part pel caràcter cívic i democràtic que desprèn el procés sobiranista. Hi ha diversos parlaments, tant a Europa com a l'Amèrica Llatina, que han debatut sobre la qüestió catalana i s'han interessat pel procés d'independència. I encara que moltes vegades aquest suport no és explícit, penso que és molt simptomàtic que l'Estat espanyol, tot i la seva acció exterior malaltissa contra el procés, hagi estat incapaç d'aconseguir el rebuig explícit de la comunitat internacional al dret d'independència de Catalunya.

Quina condició posarien per investir Artur Mas president? Estan oberts a un pacte d'esquerres la propera legislatura?

Nosaltres ja hem explicat que la figura d'Artur Mas no ens sembla la més apropiada per a la presidència del proper govern de la Generalitat, especialment pel llegat de les polítiques antisocials que ha estat aplicant en els darrers anys i els casos de corrupció que arrossega el seu partit. Respecte a possibles pactes, nosaltres ens asseurem a parlar amb tothom que estigui disposat a avançar cap a un escenari de ruptura democràtica en clau nacional i social.

Quins aliats internacionals pot tenir Catalunya en cas d'iniciar el procés d'independència?

D'entrada, la CUP vol que la nova república catalana sigui oberta al món, i tingui una relació fraternal amb tots els pobles d'arreu. A partir d'aquí, nosaltres no estem excessivament preocupats pel reconeixement internacional un cop declarem la independència. La pràctica dels Estats acaba essent molt pragmàtica, i estem segurs que no tindrem problemes per consolidar-nos com a país independent un cop fem efectiu el trencament amb l'Estat espanyol.

Quin paper creu que hauria de jugar Catalunya en el context de la crisi de migració del Mediterrani per tal d'evitar imatges com la recent de l'illa de Kos?

Abans que res més, la futura república catalana no ha de servir per posar més fronteres, sinó que ha de ser un país obert, acollidor i solidari des del primer dia, i la societat catalana té una llarga tradició en aquest àmbit que ho farà possible. D'altra banda, és important oferir un relat que no se centri únicament en la qüestió humanitària, sinó que assenyali els causants polítics i econòmics que hi ha darrere aquestes crisis. I això ens porta, necessàriament, a qüestionar la política exterior i militar de les institucions europees i els Estats occidentals. L'Europa del capital i la guerra cada cop està més desprestigiada, i com a país haurem de potenciar un marc de relacions euromediterrànies de pobles i governs que estiguin disposats a construir una alternativa en clau democràtica i de respecte als drets humans.

Ja que l'ensenyament universitari ha de basar-se en la igualtat d'oportunitats, creu que els graus i els màsters haurien de tenir el mateix preu?

La CUP defensa un sistema educatiu públic, universal i de qualitat, també en els estudis superiors, un objectiu que malauradament encara té molt de camí per recórrer malgrat la lluita de la nostra comunitat educativa. Pel que fa a la pregunta, tenint en compte la reestructuració que es preveu, per exemple, si s'aplica el 3+2, aquesta equiparació de preus entre graus i màsters serà una condició necessària per fer que aquests estudis superiors siguin accessibles.

Aquests darrers anys s'ha produït un canvi social que ha augmentat de manera alarmant el "gap" entre les persones més riques i les més pobres. Què pensa que s'ha de fer respecte a això i com pensa que cal actuar?

La independència és una oportunitat d'or per replantejar d'arrel el sistema social i econòmic que ens ha portat a aquesta situació. Això implicarà canvis estructurals que a mitjà termini ens poden permetre democratitzar l'economia i garantir l'equitat i l'accés als drets socials. Però mentrestant no ens podem quedar sense fer res, i per això és urgent un pla de xoc que ens permeti afrontar la situació d'emergència social, amb mesures com la moratòria de desnonaments, la lluita contra la pobresa energètica, etc.

Què farà per garantir la justícia social a Catalunya?

En David Fernàndez sempre diu que d'aquesta crisi, que com sabeu és nacional, social i democràtica, en podem sortir més lliures o més esclaus. I això només depèn de nosaltres, de la gent. Per tant, la justícia social és una fita que haurem de guanyar-nos ?nosaltres amb el nostre vot el 27-S, i també a partir del dia 28, amb tota l'etapa constituent que iniciarem un cop haguem proclamat la independència. El país nou valdrà la pena i podrà assolir la justícia social, si durant amb el procés constituent som capaços de dotar-nos d'eines i institucions que estiguin realment al servei de la majoria de la població i trenquin amb l'actual model.

Coneix el pla de tresoreria de la nova Generalitat independent durant el primer any? Coneix els beneficis econòmics d'una Catalunya independent? I els beneficis derivats de la pèrdua d'oligopolis?

No hi ha res escrit, i els números que tindrem a la Catalunya independent dependran de quines mesures i polítiques estiguem disposats a desenvolupar com a país. Per exemple, hi ha un tema cabdal i és com s'enfoca la qüestió del deute. No serà el mateix si mantenim la dinàmica que hem seguit fins ara, que ens ha escanyat financerament, o si, com defensem nosaltres, fem una auditoria per deixar de pagar el deute contret de forma il·legítima i contra els interessos col·lectius. Això ens permetria no només fer front amb més recursos a la situació d'emergència social, sinó també en bona mesura recuperar l'economia catalana.

Què pot fer Catalunya per solucionar la precarietat laboral en el mercat de treball?

Per començar derogar la reforma laboral i deixar d'aplicar la legislació lesiva envers els drets dels treballadors i les treballadores, com a mesura immediata. A partir d'aquí, la CUP defensa un replantejament profund de l'actual model econòmic, en clau ètica i democràtica. Això implica mesures com ara posar fre a les actuals dinàmiques oligopòliques i extractives que trobem en molts sectors estratègics o una aposta clara pel cooperativisme i l'economia social, per posar només dos exemples.

Creu que calen polítiques de suport a l'empresa familiar? Quines?

Com a principi general nosaltres defensem l'existència d'iniciatives econòmiques arrelades al seu entorn, que evitin dinàmiques de precarització i explotació laboral, i que tingui una vocació d'alguna manera comunitària. En definitiva, tota aquella activitat que ens permeti construir una economia de mida més humana. Cooperatives, petites empreses, etc. formen part del nostre teixit productiu i s'han de preservar i potenciar.

Quines seran les seves prioritats i quin paper jugarà el turisme en el cas que vostè ostenti la presidència de la Generalitat?

En les darreres dècades hem estat víctimes d'un model turístic que ha sobreexplotat els nostres recursos, ens ha imposat infraestructures insostenibles i elitistes, ens ha destruït el territori, ha provocat encara més precarització laboral, etc. Creiem aprofitant la sacsejada general que significarà l'accés a la independència, hauríem de plantejar un nou model turístic equilibrat i respectuós, definit de manera més democràtica, i que deixi enrere els excessos que hem patit fins ara.

Quins impostos abaixaria i per què?

Per nosaltres el primer que cal fer quan es tracta d'impostos és parlar del frau fiscal català, que no se'n parla gaire i que està estimat en 16.000 milions d'euros anuals. La gent és conscient del que es pot fer amb aquests diners? Per tant, a part de debatre com ha de ser la fiscalitat de la nova república catalana, que nosaltres defensarem que sigui bàsicament igualadora i centrada en les rendes del capital, cal esmerçar esforços d'una vegada per totes a combatre l'indecent frau fiscal de casa nostra.