Eleccions Catalanes

La utilitat (o no) de les enquestes

Pensar que un sondeig electoral encertarà el resultat de les eleccions és un error. Les enquestes tenen altres finalitats i que acabin acostant-se a la realitat dels comicis és una qüestió de sort.

21.09.2015 | 15:58
La foto fixa serà el 27-S.

Un amic no independentista em demana que l'ajudi a decidir a qui votar. Em quedo astorat. Creia que tenia el seu vot totalment decidit des de feia temps i no sap què fer. No m'he trobat cap amic independentista que m'hagi plantejat la mateixa qüestió. Tots tenen la seva papereta absolutament decidida, i des de fa molt. Aquestes situacions són, òbviament, individuals i hi deu haver no independentistes que tinguin el seu vot decidit i independentistes que encara no sàpiguen què volen fer. Que m'hagin tocat aquests casos és una qüestió només de sort.

Com és també una qüestió de sort que una enquesta encerti el resultat d'unes eleccions. La culpa no és de l'empresa demoscòpica o de l'organisme encarregat d'elaborar-la, si no de tots nosaltres per creure'ns que està feta per acostar-se al màxim a una realitat futura. Desenganyem-nos, els sondejos no estan pensats per il·luminar-nos o per donar-nos a conèixer com quedarà l'hemicicle, sinó que tenen altres utilitats.

Mitjans de comunicació

El primer objectiu clar afecta els mitjans de comunicació. Oferim enquestes electorals al nostre públic perquè sabem que hi ha un interès dels ciutadans, necessitats d'informació sobre què pot passar el dia D.

Després d'una llarga precampanya seguida d'una campanya plena de frases tòpiques i promeses impossibles de complir, els electors volen saber a on està cada partit, en quin lloc queden les seves opcions preferents (també les que no ho són) i què pot passar d'aquí a un mes, quinze dies o una setmana. I a tots ens encanta analitzar si un pot avançar o retrocedir, quina influència pot haver tingut l'acte tal o l'acte qual, si les declaracions faran tombar la balança cap al "sí" o cap al "no" o si un debat ha perjudicat o beneficiat un candidat o un altre. Si aquestes anàlisis es fan encarades al futur, no serveixen per a res més que per a un pur entreteniment.

Partits polítics

El segon objectiu clar afecta directament els partits polítics i els candidats. Ells també encarreguen les seves enquestes i les valoracions internes que en fan no tenen res a veure amb les que donen públicament quan un sondeig surt publicat en un mitjà de comunicació. Les enquestes encarregades pels partits tenen l'objectiu de saber en quina posició està cada un en el moment en què es fan les preguntes.

Pretenen saber cap a on han de dirigir els missatges, a qui s'ha de buscar i convèncer i com es pot girar una tendència. El 2012, CiU va canviar tots els cartells electorals a mitja campanya perquè va detectar que la foto de Mas amb els braços aixecats era massa messiànica. I no és que el candidat quedés així per la gràcia de Déu; la realitat és que aquell era el missatge que es volia donar, es va veure que fallava i es va haver de canviar. Aquí ja no es tracta d'un entreteniment, sinó d'esgarrapar fins a l'últim vot.

Canvi de vot

Pensar que un sondeig electoral ens dirà el resultat del 27-S, és un error. Deixant de banda els objectius, hi ha un element que també s'ha de tenir en compte. En el moment en què una enquesta es fa pública, hi ha una part de l'electorat que decideix canviar el seu vot, només perquè allò que veu no li agrada i creu que pot donar la volta a una tendència. O perquè decideix que vol castigar algú o ajudar algú altre. Per tant, conformem-nos a entretenir-nos i poca cosa més.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema