Eleccions Catalanes
Ramon Espadaler · Candidat d'Unió a la presidència de la Generalitat

«Un cop passades les eleccions, la prepotència es reduirà i entendran que hi ha un problema»

Llicenciat en Geografia i Història, Ramon Espadaler (Vic, 1963) ha estat regidor a l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora, tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Vic, diputat, director general de l'Administració Local i conseller de Medi Ambient i, posteriorment, d'Interior. Després de l'escissió entre Convergència i Unió, aquesta és la primera vegada que encapçala la llista democristiana al Parlament. Internament, també és president del Consell Nacional d'UDC.

23.09.2015 | 08:26
«Un cop passades les eleccions, la prepotència es reduirà i entendran que hi ha un problema»

Ramon Espadaler exhibeix en aquesta entrevista el «seny» que ha defensat Unió Democràtica al llarg de la campanya i confia que, passades les eleccions i amb un nou govern a Espanya al desembre, serà possible arribar a una entesa sobre el futur de Catalunya. En aquest sentit, creu que la feina és aconseguir que les dues parts s'asseguin «com més aviat millor» a negociar. També garanteix que els pactes locals amb Convergència es mantindran després del 27 de setembre i defensa la generació de riquesa i ocupació com a via per a la recuperació econòmica i la lluita contra l'exclusió social.

En una partida a cara o creu, Unió espera que la moneda caigui dreta? Què garanteixen els diputats d'Unió si són decisius a la propera legislatura?

Nosaltres esperem que la moneda caigui pel cantó del seny, que és el que esperen també moltes persones d'aquest país. I això, el seny, el diàleg i la centralitat és el que garanteixen els diputats d'Unió, a més de treballar per una Catalunya cohesionada i per fer les coses bé.

Vostès reivindiquen el diàleg com a fórmula per enfrontar l'actual situació. Pensen que després de les eleccions generals hi haurà algú a l'altra banda per fer-ho?

Nosaltres estem convençuts que el pròxim escenari espanyol ha d'afavorir el diàleg, i és evident que un cop passades les eleccions i sense majories absolutes, la prepotència es reduirà i allà entendran que hi ha un greu problema i que cal resoldre'l políticament i no per via de sentències i amenaces.

Segons el resultat que sorgeixi el 27 de setembre, creu que això pot afectar els governs municipals i les Diputacions que comparteixen amb Convergència?

Amb Convergència es van establir uns pactes i es van convenir uns programes, i nosaltres entenem que això ha de ser respectat. Amb alguna incidència, s'està respectant, i creiem que això seguirà essent així després del 27-S. El món local té una realitat molt singularitzada i concreta que no esperem que es vegi condicionada pel debat nacional.

Diuen que estan a favor del Dret a decidir dels catalans acordat amb l'Estat espanyol, però sembla evident que l'Estat espanyol no té, ni tindrà cap interès a arribar a aquesta mena d'acords i que faran, com sempre, abús de la seva majoria parlamentària per evitar-ho. Aquest punt del seu programa no és, per tant, més irrealitzable encara que la independència?

La pregunta parteix d'una doble premissa, que és que algú obtingui majoria absoluta a Madrid i que, a més, l'Estat no acabi entenent que a Catalunya hi ha un problema greu que cal resoldre. El resultat de les eleccions generals obrirà tot un escenari nou i, com a mínim, rebaixarà l'actual tensió electoral. I sigui quin sigui el resultat a Catalunya, el cert és que Espanya no pot fer veure que no passa res. Tard o d'hora, i la nostra feina és que sigui com més aviat millor, s'asseuran a la taula.

Amb quins suports polítics de fora de Catalunya compta per assegurar de manera creïble la viabilitat del seu projecte territorial, tant si és dins com fora d'Espanya?

Quan s'eliminen les solucions impossibles queden només les reals, per estranyes que avui ens puguin semblar. La primera força que cal assegurar és la cohesió interna de Catalunya, i també cal fer evident la voluntat de diàleg i la nostra persistència. Acabaran escoltant-nos i també ens escoltaran a Europa. A més, si tal com preveiem entrem en un nou escenari sense majories absolutes, tothom voldrà seure a parlar.

Quin paper creu que hauria de jugar Catalunya en el context de la crisi de migració del Mediterrani per tal d'evitar imatges com la recent de l'illa de Kos?

Catalunya ha de demostrar que som una terra regida pels valors de l'humanisme i de la solidaritat, una terra d'acollida per a les persones que són perseguides o viuen enmig de conflictes armats. I evidentment, el nostre país ha de compartir aquest esforç d'acollida amb totes les altres nacions d'Europa.

Durant aquests darrers anys s'ha produït un canvi social que ha fet augmentar de manera alarmant el «gap» que hi ha entre les persones més riques i les més pobres. Què creu que s'ha de fer respecte a això i com pensa que cal actuar?

La primera mesura urgent és afavorir la creació d'ocupació i feina per garantir que no existeixin situacions tan greus com les que causa un atur perllongat o altres situacions extremes que porten a la pobresa. Només generant riquesa evitarem la pobresa i l'exclusió social. I alhora que cal fer que la reactivació arribi a totes les llars, també és evident que cal revisar la justícia i equitat del sistema fiscal.

Què farà per garantir la justícia social a Catalunya?

Un dels nostres grans compromisos és la lluita a favor de l'ocupació i, especialment, contra l'atur juvenil, així com promoure l'ocupació per als majors de 45 anys. Això és urgent. Unió vol una economia al servei de les persones i també garantir una xarxa de protecció social que empari les persones més febles. Ens comprometem a afrontar amb urgència un pla de lluita contra la pobresa.

Ja que l'ensenyament universitari ha de basar-se en la igualtat d'oportunitats, creu que els graus i els màsters haurien de tenir el mateix preu?

Els recursos públics han de servir per ajudar els estudiants que tenen capacitats però que no tenen prou recursos econòmics.

Coneix el pla de tresoreria de la nova Generalitat independent durant el primer any? Coneix els beneficis econòmics d'una Catalunya independent? I els beneficis derivats de la pèrdua d'oligopolis?

Conec, evidentment, moltes teories diverses i sovint confrontades sobre el que passaria en cas d'una Catalunya independent, i moltes d'aquestes teories no se sustenten en gaire cosa més que el desig o les premisses prèvies. Realment, aquestes magnituds no les coneix ningú, com tampoc ningú no n'ha valorat els riscos.

Quins impostos abaixaria i per què?

Nosaltres defensem una rebaixa de l'IRPF i de l'impost de societats per als autònoms i les petites i mitjanes empreses, amb una reducció del 75% de la quota durant els seus primers quatre anys d'activitat, i entenem que això és indispensable per a la creació de noves empreses i per a la generació d'ocupació. També proposem la rebaixa de l'IVA per a determinades activitats que avui estan gravades al tipus general, i proposem una fiscalitat més benigna per a les inversions de proximitat. El primer gran objectiu és crear un escenari que faciliti l'ocupació i la generació de riquesa.

Què pot fer Catalunya per solucionar la precarietat laboral en el mercat de treball?

Lluitar contra la precarietat i crear una ocupació de qualitat exigeix tot un seguit de mesures que depenen de moltes administracions, i que nosaltres impulsarem en tots els àmbits. Sigui com sigui, des de Catalunya tenim una eina a la que hem de treure tot el seu rendiment, que és el Servei d'Ocupació de Catalunya, del qual caldrà modificar la llei per tal d'incrementar l'efectivitat de les polítiques actives d'ocupació. Els serveis públics d'ocupació s'han de convertir en veritables serveis d'acompanyament a la persona en la capacitació i la recerca de feina, i no només com una eina administrativa per aconseguir la prestació d'atur.

Creu que calen polítiques de suport a l'empresa familiar? Quines?

I tant que calen polítiques de suport a l'empresa familiar. Aquesta ha estat la base sobre la qual ha progressat sempre l'economia catalana. Les empreses familiars són el motor del país. Per això creiem que cal millorar el seu finançament, facilitar-ne la constitució, afavorir la seva fiscalitat i també la fiscalitat en els supòsits de transmissió entre vius o per causa de mort; fer més factibles les activitats de recerca i investigació i afavorir l'exportació. Per a nosaltres les empreses familiars, els autònoms i, en general, les petites i mitjanes empreses són una prioritat.

Quines seran les seves prioritats i quin paper jugarà el turisme en el cas que vostè ostenti la presidència de la Generalitat?

Nosaltres som conscients de la importància estratègica del turisme, que constitueix una de les grans fonts de riquesa del país. Per això defensem un turisme responsable i sostenible des del punt de vista social, econòmic i mediambiental, que sigui motor econòmic des de l'excel·lència i la professionalitat. El nostre programa dedica un apartat especial al turisme, i desitgem que continuï essent un sector clau en la nostra economia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema