El cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, defensa la necessitat de fer un referèndum acordat i reconegut internacionalment, i adverteix que durant els primers 100 dies la prioritat serà un pla de rescat ciutadà per resoldre les emergències socials.

Raül Romeva espera que Catalunya Sí que es Pot se sumi a Junts pel Sí després de les eleccions i vostès aspiren a liderar una alternativa d'esquerres, la qual cosa els situa amb opcions a entrar en el futur govern, sigui quin sigui. Els seus diputats serviran per condicionar el proper executiu o preferiran quedar-se a l'oposició?

Volem guanyar per canviar d'arrel el model social i econòmic que ens ha portat fins aquí. Nosaltres no farem president a Mas, referent de les polítiques de retallades i privatització del serveis. Defensarem un Govern per a la gent, on la prioritat no siguin els bancs ni els mercats. Defensarem polítiques per una nova etapa de justícia social en què la prioritat sigui la vida i el benestar de la gent. Vull liderar un govern alternatiu per al 99% de la ciutadania.

En l'hipòtesi que un dia es pactés un referèndum sobre la continuïtat o no de Catalunya dins de l'Estat, ens pot dir quin seria el sentit del seu vot?

El simple fet que es convoqués un referèndum legal i amb garanties ja significaria una victòria de la democràcia i de Catalunya. Estic convençut que l'escenari a Madrid canviarà al desembre, hi haurà una altra correlació de forces i, com ha passat al Quebec o a Escòcia, hi haurà propostes sobre la taula d'encaix entre Catalunya i Espanya que reconeguin els nostres drets nacionals. Aleshores, la ciutadania de Catalunya, mitjançant un procés sense distorsions i reconegut internacionalment, decidirà des de la plena sobirania sobre quin futur vol per al seu país.

Un bon resultat de Catalunya Sí que es Pot depèn de la mobilització de l'electorat jove abstencionista de l'àrea metropolitana que es va mobilitzar a les municipals. Per què creu que al cap de només quatre mesos sembla que estan desmobilitzats? Com pretén atraure'ls?

Cal mobilitzar tothom. Cal fer veure a la gent que sense la participació de tothom ens serà difícil canviar les hegemonies actuals i les seves polítiques, que no donen resposta a les necessitats del 99% de la ciutadania. Necessitem que els joves se sentin cridats tot oferint-los projectes de vida autònoma. Són moltes les mesures que portem al nostre programa i que volen revertir les polítiques actuals, on el jovent ha estat tractat com mà d'obra barata o insultant-los directament, dient que cal anar a servir cafès a Londres.

Diuen que estan a favor del dret a decidir acordat amb l'Estat, però sembla evident que l'Estat no té ni tindrà cap interès a arribar a aquesta mena d'acords i farà, com sempre, abús de la seva majoria parlamentària per evitar-ho. Aquest punt del seu programa no és, per tant, més irrealitzable que la independència?

Si l'objectiu final fos la independència cal, en primer lloc, un procés amb plena legalitat, legitimitat i reconeixement internacional, cosa que només te la dóna un referèndum. En segon lloc, aquest procés es vol fer en una convocatòria on el resultat tampoc ve donat pel mateix valor a tots els vots; fruit de la negativa de CiU i ERC a modificar el sistema actual i que mai serà acceptat per la comunitat internacional i menys dins d'una lògica suposadament plebiscitària on es dóna, de forma contradictòria, més valor als escons que als vots. La independència és perfectament viable si la vol una majoria ciutadana, però actuar de manera unilateral no ho és.

Amb quins suports polítics de fora de Catalunya compta per assegurar de manera creïble la viabilitat del seu projecte territorial, tant si és dins com fora d'Espanya?

Som l'única candidatura que es presenta amb la participació dels partits d'àmbit estatal (Podem, IU i Equo) que han manifestat ple suport al dret a decidir. Altres formacions de l'Estat també s'hi hi han mostrat a favor, i hem aconseguit suports europeus i internacionals: els Verds europeus, en boca de Ska Keller, Esquerra Unitària, en veu d'Alexis Tsipras, o el Foro de Sao Paulo, que agrupa les principals forces de l'esquerra llatinoamericana. Ningú ha aconseguit tants suports al dret a decidir com nosaltres. Què ha aconseguit el grup dels liberals europeus on participa CDC, per cert, en companyia de Ciutadans? Si a partir de les eleccions generals Podem i IU tenen un paper clau en el govern de l'Estat, el referèndum a Catalunya serà una realitat.

Quin paper creu que hauria de jugar Catalunya en el context de la crisi de migració del Mediterrani per tal d'evitar imatges com la recent de l'illa de Kos?

Catalunya ha estat sempre terra d'acollida i solidària, defensora de la pau i oposada a la resolució dels conflictes amb guerres. Resulta vergonyós comprovar com els països de la UE, amb Espanya al capdavant, regategen per fer-se càrrec de persones refugiades com si fossin mercaderies. Cal acolliment, dret d'asil i garantir les atencions mínimes. Aquests darrers anys, però, les iniciatives de CiU han trencat amb l'evolució en aquest àmbit, i cal capgirar aquesta tendència.

Aquests darrers anys s'ha produït un canvi social que ha augmentat de manera alarmant el «gap» entre les persones més riques i les més pobres. Què pensa que s'ha de fer respecte a això?

El patiment de la gent no pot esperar. Cal aplicar unes polítiques diferents a les receptes de la Troika i de CiU a Catalunya amb el suport d'ERC, i del PP a Madrid amb el suport de CiU, que permeten que la riquesa s'acumuli i no es redistribueixi. Presentem un conjunt de propostes que resumim amb les 5 «R»: rescat ciutadà, revertir retallades, regeneració democràtica, reactivació econòmica i referèndum. Cal un canvi en la política fiscal, que compta amb una pressió cinc punts per sota de la mitjana europea i la corresponent política redistributiva. Una reforma fiscal basada en la recuperació de la capacitat recaptatòria perduda, la progressivitat del sistema i l'equitat en la distribució de la càrrega fiscal.

Què farà per garantir la justícia social a Catalunya?

Cal una nova política fiscal justa i equitativa que permeti un canvi del model imposat per CiU i PP que respongui a les necessitats de la ciutadania. La primera mesura de govern és aplicar un pla de rescat ciutadà els primers 100 dies per donar resposta a les emergències en serveis socials, habitatge, educació, pobresa energètica, ocupació i precarietat, salut, rendes i democràcia.

Ja que l'ensenyament universitari ha de basar-se en la igualtat d'oportunitats, creu que els graus i els màsters haurien de tenir el mateix preu?

És clau garantir un sistema educatiu públic basat en la igualtat d'oportunitats. Les pujades de les taxes entre el 69% i el 291% i la retallada del 45% en la inversió pública, a més de la desinversió en beques i ajudes, ens costa 30 milions d'euros a les universitats cada any, sumats a la pèrdua d'autonomia dels centres, la privatització encoberta, la precarització i els acomiadaments de professorat. En aquest sentit, proposem la igualtat de preus de graus i màsters, amb l'objectiu d'avançar cap a la gratuïtat real completa.

Coneix el pla de tresoreria de la nova Generalitat independent durant el primer any? Coneix els beneficis econòmics d'una Catalunya independent? I els beneficis derivats de la pèrdua d'oligopolis?

Cal tenir present l'endeutament en què ens ha situat CiU, superior al pressupost i que no està cobert pel patrimoni. Cal una nova política fiscal i capacitat per generar recursos. Les polítiques de CiU només han portat més patiment, atur, menys drets, privatitzacions, pèrdues de patrimoni públic i endeutament. Sense negociació, però, no hi haurà capacitat econòmica per garantir serveis. També ens importa molt la regulació dels monopolis o oligopolis, exercint un control del percentatge de mercat i la participació activa del sector públic.

Quins impostos abaixaria i per què?

Cal una política fiscal justa i progressiva que ens porti a un nou model econòmic i ecològic. Per això proposem incentivar l'economia social i col·laborativa, deduccions per adquisició d'abonaments de transport públic dels treballadors, deduccions per a inversions en finques en custòdia i espais naturals protegits. També cal una revisió del sistema d'IVA.

Què pot fer Catalunya per solucionar la precarietat laboral en el mercat de treball?

En primer lloc, abolir la reforma laboral aprovada per PP i CiU, que ha portat precarització, atur, baixos salaris i indefensió en els acomiadaments. Cal un canvi de model productiu, una transició cap a una nova economia que impulsi l'ocupació verda i el benestar. S'ha d'impulsar la reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals i calen mesures de protecció per als autònoms. És inajornable oferir més formació professional i aprovar un Pla d'igualtat a les empreses i política específica per generar ocupació estable pels joves. Finalment, hem de fer aflorar l'economia submergida, quantificada en un 26%.

Creu que calen polítiques de suport a l'empresa familiar? Quines?

És del tot necessari. Cal aplicar una progressivitat en els impostos de societats i crear una Banca pública comercial i d'inversions, amb línies de finançament on no s'hagi d'avalar amb el patrimoni personal; microcrèdits i liquiditat específica a les , microempreses, economia social, comerç i autònoms. Cal crear i disposar d'una asseguradora pública que garanteixi els pagaments a les petites empreses. També calen mesures per afavorir la presència al mercat exterior i l'impuls als projectes en sectors mediambientals, energètics, noves tecnologies, innovació i sectors vinculats al benestar.

Quines seran les seves prioritats i quin paper jugarà el ?turisme en el cas que ostenti la presidència de la Generalitat?

Cal un turisme de qualitat, de proximitat i responsable, generador de riquesa i ocupació. Cal generar nous turismes, descentralitzar territorialment i estacional. També cal una planificació per limitar-ne els impactes negatius i maximitzar-ne els positius. S'han de millorar els serveis i la qualitat i reformar l'actual taxa turística per garantir el retorn social del seu impacte. A més, no podem mantenir el sector amb aproximadament el 90% en contractes precaris i formació baixa.