Eleccions Catalanes
ELECCIONS 27-S

Les mitges veritats sobre el futur de l'euro

Els assessors de Mas confien que «la UE acabi actuant per evitar un escenari catastrofista»

23.09.2015 | 15:28
Les mitges veritats sobre el futur de l'euro

L'advertència d'un «corralito» ha entrat en campanya de la mà del governador d'Espanya, Luis María Linde. El president de la Generalitat, Artur Mas, el va acusar d'intoxicar però l'informe número 8 del Consell per la Transició Nacional, que ha guiat Mas en tot el procés, ja indicava que calia mantenir l'euro com a moneda, que dos dels tres escenaris generaven inestabilitat econòmica i financera i es refiaven de la voluntat de la UE per evitar una catàstrofe.

Algú menteix i ara falta saber qui. O bé, Artur Mas té raó i la possibilitat del corralito és una exageració; o bé, el governador del Banc d'Espanya i la banca privada tenen raó i estan adoptant mesures per protegir-se d'una possible pèrdua de valor dels seus dipòsits.

El Consell per la Transició Nacional, els assessors del govern Mas, ja fa temps que van advertir dels problemes econòmics que podrien sorgir arran de la segregació de Catalunya. Dos dels tres escenaris que van dibuixar els experts del president en l'informe número 8 -que es pot trobar a la web de presidència de la Generalitat- mostren una situació d'inestabilitat econòmica i financera per a Catalunya. L'informe està signat entre d'altres per la periodista Pilar Rahola, pel cap de llista de Junts per Sí a Tarragona, Germà Bel, o per Carles Viver i Pi-Sunyer, entre d'altres.

El primer escenari que va estudiar el Consell per la Transició Nacional era el de l'expulsió de l'euro i la creació d'una nova moneda. Assenyala que l'avantatge seria poder gestionar la política monetària i que el nou Banc Central de Catalunya podria limitar la sobreestimulació de l'economia i la inflació de manera directa.

Malgrat això, l'informe detalla que els inconvenients són més grans: «El canvi de moneda suposaria uns costos d'adaptació importants per als agents econòmics (canvi de bitllets i monedes, redenominació de preus i salaris, així com dels drets i obligacions pecuniàries establerts en els contractes vigents». També indica que «el risc fonamental, però, es troba en els dubtes que la nova moneda podria generar entre els estalviadors i els inversors internacionals, que podrien anticipar-se a una possible redenominació dels seus dipòsits a la nova moneda i a una depreciació d'aquesta respecte a l'euro». El que en les conclusions del llibre Blanc per la Independència els mateixos assessors de Mas també anomenen corralito.

A més del risc de la marxa dels dipòsits, els experts d'Artur Mas remarquen que «tampoc tindria gaire sentit l'establiment d'un sistema monetari propi si uns anys més tard Catalunya ha de tornar a adoptar l'euro. Dues transicions monetàries en un interval reduït de temps serien molt costoses i difícilment assumibles per als ciutadans».

L'euro, adopció unilateral

L'informe «referma el valor de l'euro per a un eventual Estat català independent com a moneda d'ús comú. Aquesta consideració es produeix encara que el nou Estat resti fora de l'eurosistema i/o de l'Eurozona. En aquest darrer escenari, s'ha de reiterar la preferència per aconseguir un acord monetari. En el seu defecte, s'hauria d'optar per l'adopció unilateral de l'euro».

Però, mantenir l'euro seria suficient perquè les finances i l'economia de Catalunya fossin estables? L'informe explica dos escenaris més. I només un dels dos és absolutament esperançador: mantenir l'euro i quedar-se dins la Unió Europea.

Mantenir l'euro dins de l'Eurosistema significaria ser membre de ple dret a la Unió Europea: com Espanya, França, Polònia, Portugal o qualsevol altre dels 28 països que formen la Unió actual.

El principal requisit per a aquesta opció és la permanència a la UE, o un acord transitori específic i únic per a Catalunya mentre es produeix l'ingrés a la UE. Així, Catalunya tindria fins i tot la «possibilitat de gaudir de representació al Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE)», com ja va apuntar Oriol Junqueras fa dos dies. L'informe admet que «aquesta opció seria sense dubte la més desitjable, ja que garantiria la continuïtat plena del sistema actual des de punt de vista dels ciutadans i, a més, dotaria Catalunya de veu pròpia en els organismes monetaris europeus i de participació en els ingressos per senyoratge del BCE». Però caldria que Catalunya no quedés fora de la Unió Europea.

Perquè en el cas de la «no-permanència a la UE, Catalunya podria mantenir l'euro com a moneda oficial però sense ser membre de l'eurosistema». Segons els assessors de Mas, estar fora de la Unió suposaria que «les entitats bancàries amb seu social a Catalunya no tindrien accés directe al crèdit del BCE, ja que aquest està restringit a entitats situades dintre de la zona euro». A més, «els actius financers emesos a Catalunya (inclòs el deute del nou Estat) no podrien ser utilitzats com a col·lateral (garantia bancària) de les operacions de crèdit del BCE».

Dificultats reals

El Consell per a la Transició Nacional assenyala que les dificultats «són certament rellevants i es podrien superar mitjançant un acord monetari amb la UE semblant al signat amb Mònaco i Andorra, que beneís l'ús de l'euro com a moneda oficial d'aquest país i i permetés a les entitats catalanes accedir a les operacions del BCE». Aquest acord però dependria del Consell europeu i s'hauria de prendre per majoria qualificada. Segons l'informe «és l'escenari més probable -amb distància- en el supòsit que una Catalunya independent quedés fora de la UE».

En les conclusions de l'informe s'avisa que «estem en el terreny incert, de situacions possibles, a les quals cadascú pot assignar distinta probabilitat». A continuació els experts especulen que «tanmateix, és raonable pensar que la UE acabi actuant per evitar un escenari de tipus catastrofista, en la mesura que aquests perjudicis afectarien ciutadans i empreses que són ja plenament membres de la UE».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enllaços recomanats: Premis cinema