El Partit Popular va redoblar ahir els esforços per neutralitzar l'errada de Mariano Rajoy respecte a la nacionalitat dels catalans en cas d'independència. El ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, va dir que els ciutadans amb nacionalitat espanyola que viuen a països de fora de la UE no estan subjectes als drets comunitaris, i va demanar no barrejar el que afecta els individus amb el que concerneix als Estats. El ministre va il·lustraraquesta afirmació amb el cas d'un espanyol que visqui a Colòmbia i obtingui la doble nacionalitat amb el país sud-americà: «Això no significa que perquè jo tingui la nacionalitat colombiana perquè estic vivint aquí, i en funció del conveni de doble nacionalitat, a Colòmbia li siguin d'aplicació els tractats de la UE».

Va advertir que «estem instal·lats en un debat de política ficció, i si es parla d'aquestes qüestions cal fer-ho amb cert rigor», va dir abans de reunir-se amb afiliats i simpatitzants del PP a Cornellà de Llobregat. «Els tractats de la UE no acompanyen el ciutadà quant a la seva aplicació al territori en el qual viu aquest ciutadà en concret», va insistir Fernández Díaz.

Segons el seu parer, «també seria curiós» que els ciutadans d'aquest «hipotètic estat català» poguessin mantenir la nacionalitat espanyola per poder seguir dins la UE. «És surrealista», ha criticat el ministre, que ha recalcat que «ser europeu» no té res a veure amb formar part de la UE, ja que «a Europa hi ha països que són europeus però no de la UE», com Suïssa o Noruega.

Margallo avisa els catalans

El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, va assegurar que els catalans perdrien la nacionalitat espanyola en cas que Catalunya s'independitzés.

«Quan un surt d'un país és obvi que abandona tots els atributs que li dóna la pertinença a aquest país. Això és una ocurrència», va advertir.

García-Margallo va recordar que «quan les repúbliques iberoamericanes van declarar la seva independència, van perdre la nacionalitat espanyola» i, de la mateixa manera, «quan Algèria, que era un departament francès i ja era a la Comunitat Econòmica Europea, va demanar la independència, els algerians van perdre la nacionalitat francesa i la ciutadania europea».

«Per sentit comú, si al que s'aspira és a una república independent de 7 milions de ciutadans, tots amb nacionalitat espanyola, és una mica absurd. Si un se'n va és que se'n va, no se'n va per quedar-se amb uns atributs sí i uns altres no», va sentenciar.

D'una altra banda, Margallo va advertir que una declaració unilateral d'independència «no té cabuda a la Constitució espanyola ni a cap altra Constitució escrita al món», de manera que «no tindria efectes jurídics, no seria reconeguda ni per la Unió Europea ni per Nacions Unides i deixaria Catalunya en una situació molt complicada».

En cas que les llistes independentistes guanyessin en les eleccions del 27S, el ministre ha expressat la seva por que segueixi havent-hi una «tensió molt important i una certa frustració», per això «tocaria soldar la fractura interna a Catalunya i entre els catalans que aspiren a la ruptura d'Espanya i la resta dels espanyols que contemplen això amb una enorme angoixa», perquè «hi ha tones d'afecte a les dues parts».