CCatalunya ha viscut la campanya més decisiva de la seva història des de la restauració democràtica, amb els sondejos apuntant a una majoria independentista però amb tots els escenaris oberts en funció de la participació ciutadana que es produeixi en les eleccions d'avui.

atalunya ha viscut una llarga precampanya des que el president de la Generalitat anunciés al gener passat que el 27-S hi hauria per segona vegada consecutiva eleccions anticipades, si bé els quinze dies de campanya han reactivat -i tensat- el debat sobre les conseqüències d'una hipotètica secessió d'Espanya.

En aquest debat no només hi han participat polítics i candidats, sinó que presidents autonòmics, expresidents del Govern espanyol, empresaris, autoritats d'òrgans oficials, mitjans de comunicació, portaveus de la UE, líders europeus i fins i tot el mateix president dels EUA han estat, en algun moment, protagonistes d'una campanya singular que ha gravitat sobre aquestes qüestions:

UNA DIADA ELECTORAL

Mai una campanya catalana s'havia solapat amb la Diada de Catalunya. L'elecció per part de Mas de la data electoral va implicar que els primers mítings coincidissin amb la manifestació independentista en què van participar membres de Junts pel Sí, a excepció de Mas, que va fer una compareixença institucional en finalitzar la mobilització. Tant el Govern, el PPC, el PSC i Ciutadans van acusar Mas de convertir aquesta festa en un acte electoral. La campanya també va interferir a la Mercè, la festa de Barcelona, amb una picabaralla de banderes després de col·locar un regidor d'ERC una "estelada" al balcó de l'Ajuntament, cosa que va portar els representants del PPC a col·locar una bandera espanyola.

VOTS O ESCONS?

Després d'unes declaracions de Mas davant de periodistes estrangers es va obrir el debat sobre com han de llegir-se els resul?tats del 27-S, ja que el president va deixar anar que s'obriria un procés de secessió guanyant en escons, encara que no ho fes en vots. La resta de formacions el rebutja, inclosa la CUP, partidària que sigui el percentatge de vots el barem per mesurar la força de l'independentisme. Aquesta qüestió serà clau.

LÍDERS ESTATALS EN CAMPANYA

El president del Govern i del PP, Mariano Rajoy, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el de Podem, Pablo Iglesias, han visitat Catalunya al voltant d'una desena de vegades en campanya. També ministres del Govern i presidents autonòmics han donat suport als seus respectius candidats catalans. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha col·laborat activament en els actes de la candidata Inés Arrimadas, mentre que el dirigent d'IU Alberto Garzón i el número dos de Podem, Íñigo Errejón, han estat protagonistes habituals en la campanya de Catalunya Sí que és Pot.

LA MIRADA INTERNACIONAL

La cancellera alemanya Angela Merkel, el primer ministre britànic David Cameron i el president dels EUA, Barack Obama, i l'expresident francès Nicolas Sarkozy -que va acompanyar divendres a la nit al candidat del PPC, Xavier García Albiol- han advocat durant aquesta campanya per una Espanya unida.

LA UNIÓ EUROPEA

Bona part de la campanya ha girat sobre si Catalunya sortiria de la UE en cas d'independitzar-se d'Espanya. La CE, a través del seu portaveu Margaritis Schinas, va dir que si Catalunya s'independitzés, deixaria de ser part de la UE i passaria a ser un tercer país fora del club comunitari. La CE va ser objecte de controvèrsia en reconèixer una discrepància entre les dues versions lingüístiques de la resposta del seu president, Jean-Claude Juncker, sobre una hipotètica declaració unilateral d'independència de Catalunya, si bé sempre s'ha remès als tractats que avisen que si part d'un Estat esdevé independent passa a ser un tercer davant la UE i se li deixen d'aplicar els tractats comunitaris.

LA CAMPANYA DELS DEBATS

Mai hi ha hagut tants debats en una campanya catalana. Fins a una desena de vegades, incloent-hi debats televisius, radiofònics i de mitjans escrits, les diferents candidatures han confrontat els seus projectes. Això sí, no sempre han estat els caps de cartell que ho han fet -especialment en la candidatura de Junts pel Sí- i en cap d'aquests debats ha intervingut Artur Mas, que aspira a ser de nou president de la Generalitat. També hi va haver un cara a cara televisat entre el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, amb el número 5 per Junts pel Sí i líder d'Esquerra Repúblicana (ERC), Oriol Junqueras.

LA VEU DELS EMPRESARIS...

Gairebé no hi ha hagut entitat empresarial que es quedés al marge. Les patronals catalana Foment, la CEOE, el Cercle d'Empresaris, la Cambra de Comerç d'Espanya i empreses com Pronovias, Almirall o Telefònica van advertir sobre els riscos econòmics derivats d'una hipotètica independència. Per la seva banda, el Cercle d'Economia va rebutjar decisions unilaterals però va defensar una consulta "específica", "legal" i "acordada" si hi ha majoria sobiranista el 27-S. Les forces sobiranistes van criticar o relativitzar aquestes veus empresarials i van apel·lar a les cambres de comerç catalanes i a les petites patronals, com Pimec i Cecot, que van donar suport en un acte el dret de Catalunya a decidir el seu futur polític.

...I LA DELS EXPOLÍTICS QUE VAN ESTAR EN PRIMERA LÍNIA

La intensitat d'aquesta campanya ha tornat al primer pla expolítics que van tenir altes responsabilitats a Espanya i Europa. Un dels més actius ha estat l'exministre socialista i expresident del Parlament Europeu Josep Borrell, que va qüestionar les xifres de dèficit fiscal esgrimides per l'independentisme i ha assegurat que una Catalunya independent no seria reconeguda internacionalment. El també exministre del PSOE i exrepresentant de la Política Exterior de la UE Javier Solana, va dir que Europa "no pot acceptar" secessions unilaterals.

Així mateix vint exministres d'UCD, PSOE i PP van subscriure un manifest en què advocaven per obrir una "rigorosa anàlisi" sobre si la "singularitat" de Catalunya està sent "reconeguda i valorada de manera justa", però amb el límit que qualsevol reforma sigui compatible "amb el projecte comú que és Espanya".

LA BANCA VA PARLAR

Per primera vegada la patronal bancària es va pronunciar en unes eleccions autonòmiques, i ho va fer per advertir que, si Catalunya opta per la independència dels bancs, reconsideraran la seva implantació en aquesta comunitat, perquè entén que el sector financer es veuria ?obligat a afrontar greus problemes d'inseguretat jurídica per l'exclusió de la UE i de l'euro. Així mateix, el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, va avisar d'una possibilitat de "corralito" a una Catalunya independent, si bé posteriorment va matisar que, tot i que aquest risc existeix, ho veu "altament improbable".

L'OMBRA DE LES GENERALS

Oficialment no hi ha data, però el 20 de desembre està marcat en vermell en els calendaris de totes les formacions polítiques que concorren a les eleccions catalanes. I és que, si es compleixen els pronòstics, al desembre Espanya celebrarà eleccions generals i Catalunya tornarà a ser objecte de debat. Encara que formalment estem davant d'unes eleccions autonòmiques, qüestions d'Estat com una possible reforma constitucional, el sistema de finançament autonòmic, el futur de les pensions o la nacionalitat espanyola han estat a l'ordre del dia a l'agenda electoral.

LA PARTICIPACIÓ I EL VOT METROPOLITÀ

Si alguna cosa uneix les formacions que concorren en aquestes eleccions és la convicció que el grau de participació en les urnes serà avui decisiu. Donant per fet que l'electorat independentista està ja mobilitzat, bona part dels esforços dels partits no sobiranistes s'ha centrat a mobilitzar especialment l'electorat de l'àrea metropolitana de Barcelona, històricament menys actiu en unes autonòmiques que en unes generals. Una participació per sobre del 70% podria fer aflorar un vot difícil de detectar en els sondejos i obrir nous escenaris, de manera que la participació, més que mai, serà decisiva quan es recomptin les paperetes aquesta nit segons conèixerem amb els resultats de les eleccions catalanes del 27S en directe.