En l'excel·lent El bar de las grandes esperanzas hi ha un moment en què el protagonista i autor es troba enfonsat perquè ha comès un error en el primer article que li han encarregat al The New York Times. Deprimit, ofega les seves penes a la barra del bar i les explica a un veterà policia.

-No et preocupis, per això fabriquen els llapis amb una goma d'esborrar enganxada, per rectificar els errors.

Massa jove per comprendre, J.R. continua bevent i creient que el món s'ensorra. Mesos més tard és Bob, el policia, que a la mateixa barra i amb la tristesa que sol aportar la suma d'alcohol i records dolorosos li relata que anys enrere, creient que s'enfrontava a un lladre armat, va disparar i matar un policia de paisà, un company. Al cap d'un mes el fill adolescent del policia mort se suïcidava.

-Malauradament, les pistoles no porten goma d'esborrar.

Ni les urnes, podríem afegir sense necessitat d'estar a la barra del Dickens. Així que val la pena pensar bé què en fem, especialment quan del que en surti depèn no només el proper Govern català sinó el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya. Perquè que aquestes canviaran és un fet, el que falta determinar és de quina manera. Des de la independència unilateral propugnada per la CUP fins a les tímides veus reclamant canvis constitucionals que han sorgit aïllades d'alguns notables del PP, entremig s'hi troba el federalisme, el pactisme i el famós full de ruta. Salvant honroses excepcions, hem assistit a una campanya òrfena de programes, basada en el "creure", i sabut és que en català aquest verb tant significa tenir fe com obeir.

Junts pel Sí es presenta com a gran favorita, però és tan gran el seu favoritisme que el que no sigui un triomf per esclafament serà un fracàs. Tot indica que CDC i ERC -els dos partits que formen una coalició que en principi havia d'aglutinar tot l'independentisme però que es va quedar a mig camí- sumaran junts menys escons dels que fins ara tenien per separat, cosa que ja seria un petit fracàs. Els seus dirigents confien almenys assolir una majoria absoluta gràcies a un pacte amb la CUP i tirar endavant el full de ruta cap a la independència en un termini aproximat d'any i mig. Una majoria absoluta que els darrers dies ja xifren només en escons i no en vots. Un plebiscit que comptabilitzi escons en lloc de vots seria un cas històric, però més ho és presentar-se a la reelecció com a número 4 per Barcelona i aquí estem.

La CUP no s'acaba de refiar de Junts pel Sí i molt menys d'Artur Mas, al qual ja han avançat que no votaran com a president. Probablement bona part dels vots que ja és segur que guanyarà la CUP respecte al 2012 provindran d'independentistes que tampoc veuen clara la coalició CDC-ERC. La CUP descarta fulls de ruta a 18 mesos vista i aposta per una Declaració Unilateral d'Independència. Caldrà veure si després dels resultats d'avui s'acosta a Junts pel Sí o a Catalunya Sí que es Pot, si pesa més l'independentisme o l'esquerranisme.

Catalunya Sí que es Pot defensa el dret a decidir però no una independència unilateral. La seva aposta és la d'un referèndum "legal", o sigui, amb el beneplàcit d'Espanya, per la qual cosa confien en un canvi en l'statu quo polític abans de final d'any, en les eleccions generals. Qüestió nacional a banda, presenten un programa marcadament d'esquerres, no en va en la coalició hi tenen pes important Podem i ICV.

Qui també aposta pel dret a decidir -inclús obertament per la independència-, amb un referèndum legal acceptat per l'Estat, és UDC. En aquest cas, des de polítiques conservadores, com correspon a un partit democratacristià. Es tracta de la primera votació que UDC afronta fora de la federació que formava amb CDC, i està per veure quants vots serà capaç de captar apel·lant al "seny" dels votants de CiU de tota la vida.

La campanya del PSC passarà a la història. Però serà pels balls del seu candidat. Per la resta, s'ha mantingut fidel a la proposta d'una Espanya federal que suposaria un millor encaix de Catalunya, per la qual cosa confia també en un canvi a l'Estat espanyol que hauria de començar a les properes generals. Bona part del seu vot tradicional està en perill a causa de Catalunya Sí que es Pot.

També PP i C'S es disputaran el vot, aquí el més marcadament espanyolista, i també el partit emergent sembla tenir les de guanyar.

Voti vostè a qui voti, cal tenir present, de nou El bar de las grandes esperanzas, ja que grans esperances és el que hi ha en joc avui:

-La mesura del que beus està en el dolor que suportes el dia següent. Doncs el mateix passa amb l'amor.

I amb les votacions, podríem afegir, sense necessitat d'estar a la barra del Dickens.