mariano Rajoy té un altre problema. Ciutadans gairebé triplica el seu resultat anterior a les catalanes, de nou a 25 diputats. No només arrabassa al PP la defensa del sentiment espanyol, sinó que qüestiona el lideratge estatal dels populars en l'àmbit del centredreta. Els antisecessionistes catalans tampoc volen Rajoy. Perquè es materialitzin els somnis de la Moncloa respecte a un pacte postelectoral amb Albert Rivera, primer hauran de derrotar-lo. I després, el més probable és que el líder emergent reclami el cap de l'actual president del Govern. A data d'avui, les possibilitats dels conservadors en unes generals són singularment escasses.

En si mateixes, les eleccions catalanes van descriure ahir una majoria absoluta a favor d'un referèndum. La victòria previsible de Junts pel Sí només haurà sorprès la banca, cal esperar que siguin més perspicaços en les seves anàlisis financeres. No obstant això, la candidatura de Raül Romeva a favor d'Artur Mas va sobreactuar. Va forçar l'aposta independentista fins al punt de mobilitzar els seus adversaris. Ha convertit la desconnexió d'Espanya en un assumpte transcendent per als que es limitaven a considerar-la inviable.

Artur Mas ja es va queixar de la participació excessiva el 2012, el cens va tapar ahir la seva ambició. L'estirabot de Jordi Pujol, "hem aconseguit que els Fernández i les xonis de Catalunya votin independentista", es va complir a mig fer. La justícia poètica requereix que les CUP siguin tan exigents amb el líder de Convergència com Ciutadans amb el PP. Per això haurien de vetar la seva renovació presidencial: Moisès no veurà la terra promesa.

Rajoy transformarà la crisi en una oportunitat, de quedar-se parat. Està perdent la batalla de la premsa internacional, que examina el procés català amb més distància que en anteriors conats. Admetent que el president del Govern ha fet la campanya en camp contrari, ha d'explicar per què Ciutadans doblega i va camí de triplicar el PP. O per què els populars no arriben al deu per cent dels sufragis. Rajoy només té una sortida, però no se n'anirà.

El tàndem socialista format per Iceta i Freddie Mercury tampoc ha reeditat l'èxit del solista de Queen, quan orbitava al voltant de Montserrat Caballé per Barcelona'92. Per tant, socialistes i populars han d'explicar l'estupefacció que Ciutadans obtingui tants diputats com la suma dels dos partits que fa temps eren hegemònics. El resultat discret de Podem es deu al fet que s'ha abstingut del debat central. Així i tot, Rivera i Pablo Iglesias van ridiculitzar ahir Rajoy i Pedro Sánchez.

Junts pel Sí es queda per sota del llistó heretat de la suma de CiU i ERC. A part que els convergents s'han deslliurat de la seva rèmora, en aquesta ocasió s'exigia als votants una professió de fe independentista. El gresol cosmopolita de Barcelona, una de les ciutats més desitjades del planeta, ha salvat curiosament els enemics de la independència. Enfront de la diversitat de la metròpolis, els resultats són tan aclaparants a Girona i Lleida que només administrativament poden qualificar-se de províncies espanyoles. I han contagiat Tarragona.