Eleccions Catalanes
ELECCIONS 27-S: LA CRÒNICA DE LA JORNADA

Entre la llei d'Hondt i la llei d'Homs

Centenars de gironins van seguir la nit electoral des de pantalles gegants instal·lades a la plaça del Lleó, sense sospitar que abans de res serien instruïts amb una classe de dret Constitucional. Els que no van quedar adormits van acabar la nit amb alegria però amb no massa eufòria, no se sap si pel resultat en vots o per la tortura a què van ser sotmesos

29.09.2015 | 07:23
Entre la llei d'Hondt i la llei d'Homs

Mentre a la pantalla gegant de TV apareix el candidat de Junts pel Sí, o sigui el seu número 4 –si algun estranger llegeix això i queda esparverat, que em truqui i l´hi explicaré– , cridant «Demanem que acceptin la victòria del Sí» i al seu costat algú arrapa per la cintura crec que Marta Rovira i es marquen uns passos de merengue per celebrar alguna cosa, a la plaça del Lleó, a Girona, hi ha qualsevol cosa menys eufòria. Sí, Junts pel Sí ha guanyat. Sí, la CUP ha crescut. Sí, l´independentisme té majoria absoluta. I tot i així... tot i així menys de la meitat dels catalans han votat independència. Al final i malgrat tots els indicis que periòdicament apunten que sí, els ciutadans no són estúpids i l´alegria que es viu en l´acte organitzat a Girona per l´ANC és simplement això, alegria. I l´alegria viu uns pisos més avall de l´eufòria, per més que per TV alguns esti­guin obligats a fer veure que s´hi han instal·lat.

També és possible que la majoria dels molts centenars de presents a la plaça del Lleó encara no s´hagin recuperat del plumbi inici i continuïn dormint quan a Barcelona la Rovira mou el cul. No se li va acudir res més al brillant cervell de l´ANC de Girona per amenitzar l´espera fins als primers resultats, que instruir el personal amb una classe de Dret Constitucional, en concret sobre la llei d´Hondt. Així, nens –quanta mainada hi havia– que havien anat allà a divertir-se, joves que l´únic a què aspiraven era a cridar In-Inde-Independència, adults que només volien conèixer els resultats electorals, avis que ja havien patit prou a la vida com per torturar-los de manera tan cruel, més algun periodista que hi era per obligació i que no necessitava instruir-se en sistemes electorals, van haver d´empassar-se l´explicació d´un tal Xavi sobre la llei d´Hondt, començant per la data de naixement del senyor Victor d´Hondt i acabant... acabant ignoro com perquè com tota la resta vaig aprofitar per fer una becaina. Vaig entendre que la llei d´Hondt s´anomena així per no anomenar-la llei de l´Embut, i entre altres coses explica precisament que els partits independentistes superessin la majoria absoluta tot i estar lluny de la meitat dels vots emesos. Fins i tot el lleó que dóna nom a la plaça, si no hagués estat de pedra hauria saltat de la columna i fugit a la sabana, preferint el risc del precís tret d´un dentista americà que un minut més de classe de dret.

Al principi sí, al principi s´havia celebrat amb aplaudiments el sondeig de TV3. Hi havia ganes d´aplaudir el que fos. Fins i tot l´speaker va aconseguir arrencar ovacions en cridar «Brunyola: 80% del vot independentista!» o «Aiguaviva: 83% del vot independentista» quan començaven a arribar dades, semblava que hagués esmentat metròpolis d´influència planetària i no llogarets on potser 3 veïns havien votat independència i un en blanc. La cosa es va anar desinflant a partir de la compareixença d´Homs per valorar els primers sondejos. Això no és la Llei d´Hondt sinó la d´Homs, molt més infal·lible: la seva sola presència en una pantalla té efectes depressius i ensorren qualsevol expectativa. Quan la megafonia va anunciar que ja es podia anar a la barra a recollir botifarres va tornar lleument l´alegria, no tant per la gana que hi havia com per les ganes d´entaforar-ne una a la boca del professor Xavi i que deixés de donar la tabarra.

Atemorit, no sigui que abans d´acabar la nit ens posin un examen de dret Constitucional, fujo a l´hotel Carlemany, on té seu la candidatura Junts pel Sí. Similar alegria i similar manca d´eufòria, mitigada només per la barra lliure de begudes i menjar. Apareixen a les pantalles els resultats de Girona, clarament independentistes. Si Girona tingués més pes al conjunt de Catalunya, l´independentisme hauria arrasat. Coses de la Llei d´Hondt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema