Eleccions Catalanes

Tenim mandat

28.09.2015 | 08:49

Ahir, el poble de Catalunya va decidir de manera lliure, democràtica, pacífica i civilitzada que vol que la majoria absoluta dels seus representants al Parlament de Catalunya iniciïn el procés polític que ens ha de portar a construir un nou estat. Aquest és un fet incontrovertible, llevat que algú vulgui proposar una definició alternativa (i estranya) de "majoria absoluta" o bé de "Parlament de Catalunya". 72 diputats de 135 són majoria absoluta per poques matemàtiques que se sàpiguen. I el Parlament "representa el poble de Catalunya", segons l'article 55.1 de l'Estatut. Això no obstant, els ciutadans sentirem des d'avui mateix com s'alça, una vegada més, la caverna vociferant arguments de naturalesa estranya. Convé que ens hi preparem.

El primer que ens haurem de sentir és que l'independentisme ha guanyat en escons però no en vots. Si ho volen dir, que ho diguin, però resulta que no hi ha manera humana de saber-ho. Sabem que tots els votants de Junts pel Sí i de la CUP volen la independència de Catalunya, tret que ahir s'equivoquessin de butlleta. També sabem que cap votant del PP o de Ciudadanos la vol. Sabem igualment que el PSC no té ni idea de què vol. Però hauríem d'interrogar un per un tots els votants de Catalunya Sí que es pot per saber si volen o no volen una Catalunya independent, perquè resulta que d'aquesta qüestió no n'han dit res de res en tota la campanya i la seva insistència sobre la necessitat d'un referèndum fa pensar que uns quants d'ells hi votarien a favor.

El segon argument que sentirem repetir a partir d'avui com un mantra és que l'independentisme ha guanyat les eleccions però ha perdut el plebiscit. Pedro Sánchez es va afanyar a dir-ho ahir mateix a la nit i La Razón obria la seva edició digital amb aquest mateix titular. És allò tòpic que no hi ha res que s'assembli més a un espanyol d'esquerres que un espanyol de dretes... L'argument parteix d'una confusió elemental entre plebiscit i eleccions plebiscitàries. Un plebiscit és una consulta o referèndum a la població sobre una qüestió concreta que es pot respondre amb un sí o amb un no. Aquestes eleccions haurien pogut ser un plebiscit si totes les forces polítiques que hi concorrien haguessin fet constar de manera clara en els seus programes si volien o no volien la independència de Catalunya. Però hi ha com a mínim una força política que no ha sigut gens clara en aquest sentit: Catalunya Sí que es Pot. I ostenta ni més ni menys que onze diputats, que vol dir 350.000 vots. Com que no ens trobem davant d'un autèntic plebiscit sinó d'unes eleccions amb caràcter plebiscitari (diguem-ne, que plebiscitariegen però no acaben de ser plebiscit del tot) l'obligació i la responsabilitat dels guanyadors indiscutibles d'aquestes eleccions és iniciar el procés que permeti, en el termini més breu possible, realitzar un referèndum legal, vinculant i definitiu. Si aleshores l'independentisme no guanya, podran fer tots els titulars del món. Ara com ara, els toca callar i empassar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema