Una dinàmica molt activa a favor del "sí" ha provocat un comportament electoral reactiu que ha beneficiat C's. Indiscutiblement els partits independentistes s'han treballat el vot des de fa mesos i han fet una campanya insistent i ben planejada. Tanmateix Junts pel Sí no ha assolit el que pretenien abastar, 68 escons, els de la majoria absoluta, malgrat que si hi sumen els dels impacients de la CUP, els independentistes podran formar folgadament govern. Tots en volen més, tots els partits en volen més i tots són guanyadors, l'únic que ha perdut estrepitosament és Unió Democràtica.
El vot útil contra el Sí l'ha recollit C's, el gran triomfador però a molta distància de Junts pel Sí. Presentar una dona jove i atractiva com a presidenta de la Generalitat ha estat un encert, que contrasta amb la campanya maldestre de Catalunya Sí que es Pot; un patètic Pablo Iglesias els va esgarrar l'expectativa electoral i fins s'ha ?desem?mascarat com a candidat a presidir el Govern de Madrid. Albiol no ha tingut temps -la miopia del PP ha quedat en evidència- i no ha pogut assumir el rol d'en ?Vidal-Quadras. El PSC, al qual li auguraven un fracàs històric, ha aguantat prou bé i no ha ?cedit gaires vots a Podem i a C's.
S'ha dibuixat, segons el resultat electoral, una Catalunya bicèfala amb una tendència ?inequívoca a l'independentisme, però el viatge esdevindrà feixuc, ple d'esculls, que només amb molta destresa política podran esquivar-se.
