Eleccions Catalanes

Anàlisi d'un plebiscit en deu apunts

«Els dos milions de vots són ara per ara una xifra que donaria al sí la victòria en qualsevol referèndum, però seria una victòria massa ajustada»

29.09.2015 | 07:59
Anàlisi d'un plebiscit en deu apunts

1.Una participació històrica que legitima els resultats. Molt poques vegades s'ha votat tant a Catalunya. El 77,5% de participació és altíssim i superior a les darreres eleccions generals. És evident, doncs, que aquestes han estat unes eleccions plebiscitàries que legitimen la força de l'independentisme. Els dos milions de vots són ara per ara una xifra que donaria al sí la victòria en qualsevol referèndum, però seria una victòria massa ajustada.

2. Junts pel Sí ha guanyat clarament les eleccions, però li ha faltat una mica de contundència. La coalició Junts pel Sí ha guanyat clarament les eleccions, però la confluència de CDC i ERC amb el suport de bona part de la societat civil mobilitzada no ha aconseguit un resultat prou contundent com per accelerar el Procés. Un dels errors ha estat l'estratègia electoral de Junts pel Sí, que ha centrat la campanya a fer una demostració de força permanent que ha acabat mobilitzant l'electorat contrari. Els interessava fer una campanya molt més suau que no acabés mobilitzant els contraris de la independència. Amb una participació menor a l'entorn del 70%, Junts pel Sí hauria arrasat.

3. El dilema vots/escons. Tots sabíem que era molt difícil per a l'independentisme aconseguir una victòria en vots si la participació era tan alta. Tot i així hi ha estat molt a prop i això té molt de mèrit. Un mèrit de Junts pel Sí que han sabut retenir votants moderats i un mèrit de la CUP que ha sabut atraure nous votants cap al sí.
És evident, però, que el fet de no superar el 50% és un petit escull quan es plantegen les eleccions com un referèndum.

4. La Catalunya dual. L'independentisme ha guanyat clarament a gairebé tot el territori, llevat d'una part de l'entorn de Barcelona on és clarament minoritari i en alguns municipis de Tarragona i de la costa. En la segona i la tercera ciutat del país, per exemple, l'unionisme arrasa. Aquest hauria de ser un dels objectius de l'independentisme a partir d'ara: créixer a l'àrea metropolitana de Barcelona.

5. Un país més tensionat políticament. És evident que aquestes eleccions han deixat al país dividit políticament parlant, però és que a més, l'han deixat tensionat. El catalanisme ja no és el discurs majoritari que aglutina el país. Ara ho és l'independentisme, si bé només ho fa amb una part del país. En canvi a la resta l'espanyolisme desacomplexat comença a ser el pal de paller dels partits no sobiranistes. Una polarització identitària que es mostrarà en el proper Parlament.

6. Artur Mas com a escull. El resultat posa molt complicada l'elecció del president. La CUP ha d'investir-lo i ja ha dit que no faria Mas president. Tot i així no veig una alternativa que sigui acceptada pels diputats convergents. Crec que finalment Mas acabarà essent investit president però amb un termini de finalització clar i un executiu pactat amb la CUP. Uns terminis que acceleren el Procés però alhora el fan més imprevisible.

7. El ritme del Procés. És evident que el Procés surt reforçat en aquestes eleccions, si bé no amb la força que es voldria. Ara bé és un reforç que complica la seva direcció. El paper clau que tindrà la CUP i el fet que ERC i les entitats de la societat civil estiguin dins de Junts pel Sí fa que la capacitat de maniobra de la CDC de Mas sigui molt reduïda a risc que les decisions que es prenguin puguin desagradar a una part del votant convergent. De totes maneres, el Procés no pot no continuar després del resultat d'ahir. El «hàmster» està més viu que mai.

8. Tot esperant el 20 de desembre. Just acabem de sortir de les eleccions amb més participació de la història recent de Catalunya i ja ens esperen unes eleccions generals a la cantonada. De fet, ahir va començar la pre-campanya com molt bé van demostrar Rivera o Sánchez. Les properes eleccions seran llegides des d'Espanya com una segona volta de les eleccions d'ahir i l'independentisme haurà de ser molt hàbil per no caure en el parany de la comparació.

9. La crisi institucional d'Espanya. En clau espanyola, aquestes eleccions ens estan assenyalant que si bé la política catalana serà molt complicada a partir d'ara, més ho serà l'espanyola a partir del vint de desembre. La debilitat del bipartidisme és més que evident i la suma de majories serà molt complexa. Les conseqüències de la crisi política i institucional espanyola encara no s'han acabat i el 27-S així ho exemplifica.

10. Cap al referèndum definitiu. Si alguna cosa ens diuen aquestes eleccions és que són el preludi del referèndum definitiu que tard o d'hora s'haurà de fer per desfer aquest empat en què ens trobem. Un referèndum que es produirà tard o d'hora i que serà pactat amb l'Estat. Altra cosa serà veure si abans hi ha una oferta per part de l'Estat que sigui inclosa en el referèndum.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema