Eleccions Catalanes

Jornada de difunts

29.09.2015 | 07:33
Jornada de difunts

No havia vist mai tants morts votant com diumenge. Des de dies abans qui més qui menys treia una iaia o un avi de la tomba i ens explicava -a les xarxes, o de viva veu si no eres prou ràpid per marxar dissimulant- que votaria per ella, que la pobra no ho va poder fer i blablabla. Als altres primer se'ns humitejaven els ulls i tot seguit corríem a desenterrar un avi, el que fos dels quatre que ens pertoquen, perquè ens donés la seva opinió i poder votar per ell, que si no, no ets ningú. Votar per un mateix és poca cosa, és molt més emotiu fer-ho pels fills -també n'he vist d'aquests, també- però el màxim és fer-ho pels difunts, que provoca més llàgrimes, on va vostè a parar. A més, un fill encara et pot dir que el deixis en pau i li compris una Play, però un difunt no protesta ni que l'utilitzis per justificar el teu vot a Presidentmás. Catalunya passarà a la història per pocs invents, i entre ells no hi faltaran el pa amb tomàquet, el president que vol ser reelegit amagant-se rere el número 4 i, des de diumenge, la democràcia zombie.

La meva família deu ser rara, per més que vaig remenar morts, cap em va voler ajudar. De les dues àvies, l'una em va respondre «ai, Verge santíssima» i es va fer el senyal de la creu, i l'altra va dir que de política no en volia saber res, que preguntés a l'avi. Els avis no em van ajudar gaire més: l'un es va cagar directament en Déu abans fer-ho en la mare de tots els polítics sense distinció de colors, sexe o edat, i l'altre anava a fer una partida de cartes al cafè però abans em va assegurar que votar no li portava el plat a taula. Cap sorpresa, es van comportar igual que quan eren vius, es veu que això de la mort i el més enllà no és tan intens com pensem en aquesta banda, no et canvia la personalitat. Em vaig quedar sense difunt per mostrar a amics i coneguts, així que no vaig poder votar.

En part és una sort, perquè els que han votat pels seus morts no han votat per ells mateixos. Això comportarà que d'aquí a dues generacions els seus néts hagin de votar per ells, que no ho han pogut fer en estar pendents de fer-ho pels avis. Aquestes famílies han entrat en un bucle de difícil solució.

De tots els morts que aquests dies han tornat a la vida el més viu és Presidentmàs, que de cadàver polític va passar diumenge a viure -amb perdó- una jornada rodona: per una banda, gràcies a haver enredat ERC i uns quants famosets, podrà seguir a la poltrona per poc que s'espavili una mica. I per l'altra, en no ?haver aconseguit l'independentisme la meitat dels vots, ja té excusa per frenar el procés. A casa seva devia córrer el cava a base de bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema