Inicialment oculta pel debat i els comentaris sobre el resultat electoral del 27S en nombre d'escons i de vots, el 27-S pot tenir una altra conseqüència de notable calat: que Artur Mas no repeteixi com a president de la Generalitat perquè no aconsegueixi al Parlament els suports necessaris.

Possibles votacions d'investidura

Després que la CUP assegurés ahir que pensa mantenir la seva promesa de no votar a favor de la investidura de Mas com a president, l'aritmètica parlamentària sembla jugar clarament en contra del número 4 de la candidatura de Junts pel Sí per Barcelona, però rostre visible del projecte i candidat a presidir la Generalitat (com ahir va insistir a proclamar la formació).

Anem als números, doncs. Un cop constituït el nou Parlament, Artur Mas necessitaria, per ser investit president de la Generalitat, la majoria absoluta dels vots dels diputats en una primera votació. Com que la majoria absoluta són 68 diputats i Junts pel Sí en té 62, a Mas li caldria el vot de la CUP (que ja ha assegurat que no l'hi donarà) o d'alguna de les altres forces (Ciutadans, PSC, Catalunya Sí que es Pot i PP), la qual cosa no sembla en absolut probable.

No elegit en aquesta primera votació, Mas es podria sotmetre a una segona (i a d'altres de posteriors), en la qual només necessitaria la majoria simple dels vots. Per ser elegit president en aquest cas, i tenint en compte l'aritmètica parlamentària, a Mas li caldria l'abstenció dels deu diputats de la CUP (que encara que de manera indirecta estarien afavorint l'elecció de Mas, la qual cosa podria no ser ben rebuda per alguns dels seus votants)?i també la d'almenys dos diputats d'alguna de les altres formacions. Per què? Perquè Junts pel Sí té 62 escons i C's, PSC, CSP i PP en sumen 63. I, certament, tampoc no sembla probable que cap d'aquestes forces estigui disposada a fer el més mínim gest per facilitar la reelecció d'Artur Mas.

Així les coses, Junts pel Sí ja va apel·lar ahir a la CUP perquè afavoreixi la investidura de Mas, però no és descabellat pensar que la formació ja treballa en un pla B, que passaria per buscar un candidat alternatiu. La llei estableix que si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura cap candidat no és elegit, el Parlament s'ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Es tracta d'una possibilitat que no s'ha produït mai fins ara.

La sessió constitutiva del Parlament haurà de ser convocada per Artur Mas perquè se celebri en els 20 dies hàbils posteriors a les eleccions del 27-S, de manera que el 26 d'octubre és la data límit. Una vegada constituït el Parlament de la nova legislatura i escollida la presidència de la cambra, així com la resta de membres de la Mesa, en els deu dies hàbils posteriors s'haurà de celebrar el debat d'investidura del nou president de la Generalitat, el que situa el 9-N (data simbòlica perquè es complirà el primer aniversari de la consulta sobiranista) com a data límit. Se suposa que en aquell moment Mas ja tindrà clar si repetirà.