Eleccions Catalanes

El Pla de l'Estany, Parlavà i Campelles, els punts més independentistes de Girona

Els vots a Junts pel Sí i la CUP van superar el 80% en gairebé un centenar de municipis de la demarcació

29.09.2015 | 10:09

Els dos partits favorables a la independència -Junts pel Sí i CUP- han demostrat ser majoritaris a les comarques gironines. En un centenar de pobles, la suma de tots dos ha suposat més del 80% dels vots. Tot i això, Ciutadans ha pujat amb força a les grans ciutats de la demarcació i ha aconseguit ser segona força a Girona, Figueres, Blanes i Lloret de Mar, entre d'altres.

L'independentisme va ser el clar vencedor de les eleccions de diumenge a les comarques gironines. A banda del fet que Junts pel Sí va obtenir 11 dels 17 diputats i que la CUP se'n va endur un altre, la coalició formada per CDC i ERC es va imposar a tots els municipis, mentre que la CUP va aconseguir situar-se com a segona força a 132 localitats (majoritàriament, pobles petits). A més, en un centenar de poblacions, els vots independentistes -Junts pel Sí i CUP- van sumar més del 80% dels sufragis. Poca broma. Parlavà -on està empadronat i on va votar el cap de llista de Junts pel Sí, Lluís Llach- i Campelles són els pobles on l'independentisme va aconseguir més força, emportant-se el 93,66% i 93,48% dels vots, respectivament. Per comarques, el Pla de l'Estany, amb més d'un 83% de vots per a Junts pel Sí i CUP, va ser la més independentista de tot Catalunya.

L'independentisme va fer gala de tenir una salut de ferro a les comarques gironines, ja que va guanyar a tots els municipis. I molt especialment a Campelles, Parlavà, Vallfogona del Ripollès, Pardines, Ullastret, Espinelves i Riudaura: en tots aquests pobles, el suport a les dues candidatures independentistes va superar el 90%. Al Pla de l'Estany, tots els municipis van superar el 80% de vot independentista, i això la va convertir en la comarca on va haver-hi més partidaris del «sí».

Junts pel Sí va obtenir els seus millors resultats a Pardines, Campelles, Parlavà i molts altres petits municipis, amb percentatges superiors al 84%. En canvi, els seus resultats més discrets els va registrar en grans municipis com Blanes (33,22% dels suports), Lloret de Mar (34,12) i Roses (40,06), entre altres.

Pel que fa a la CUP, tal com era previsible, el seu millor resultat va tenir lloc a Viladamat, on governen per segon mandat consecutiu. Allà van aconseguir el 31,82% dels sufragis. A més, la CUP també va obtenir resultats per sobre el 20% a Sales de Llierca, Mieres, La Selva de Mar, Viladasens, Albanyà, Argelaguer, Colomers, Vilopriu, Urús, Rupià i Madremanya. La Bisbal va ser la capital de comarca on van aconseguir millors registres.

Si bé el Pla de l'Estany va ser la comarca més independentista, amb un 83,08% dels vots a favor d'aquesta tendència, la Selva va ser la que menys, amb «només» un 56,66% de vots per a Junts pel Sí i CUP. Això es deu al fet que a les principals ciutats de la comarca -Blanes i Lloret- Junts pel Sí, tot i guanyar, va registrar uns dels seus resultats més baixos, i en canvi Ciutadans hi va fer un molt bon paper, convertint-se en segona força. El suport a la independència també va ser molt ampli a la Garrotxa i el Ripollès, on van obtenir el 78,42% i el 74,08% dels vots respectivament, mentre que a l'Alt Empordà es va quedar amb un 59,21%, en gran part perquè es va produir el mateix fenomen que a la Selva: Junts pel Sí va obtenir resultats relativament baixos als principals municipis, com Figueres, Roses i La Jonquera, i en canvi Ciutadans va aconseguir fer-hi bons números. Al Gironès, Baix Empordà, Gironès i la Cerdanya, el percentatge de suport al «sí» va oscil·lar entre el 60 i el 70 per cent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema