Si l'independentisme obté un 48 per cent dels vots, a Catalunya no hi ha un problema de secessió. Per tant, amb un 52 per cent de sufragis, els catalans tenien dret a independitzar-se. Els que neguen la possibilitat de la segona equació, perquè cap percentatge els justificaria l'emancipació, no poden aferrar-se a la primera com una victòria. El resultat s'ha ajustat a les enquestes i a les percepcions, amb una amplíssima majoria a favor d'un referèndum que copiaria el resultat escocès. La frustració evident dels independentistes obliga a recapacitar sobre el seu deliri previ, sense suport demoscòpic ni demogràfic. També el guanyador ha de conèixer els seus límits.

L'esquerra catalana guanya a la dreta amb més marge que els independentistes als unionistes. Quatre de cada cinc votants es van expressar a favor de partits de matriu catalana, inclosa la marca Ciutadans exportada amb èxit com una forma de ser espanyol al marge del PP. Els populars i socialistes també es maquillen a PPC i PSC, perquè a Catalunya no entenen el català de Rajoy. A propòsit, l'actual Govern sorgeix només del 45 per cent dels vots, que no li ha impedit aprovar una reforma laboral, la llei mordassa i la reducció del Tribunal Constitucional a guàrdia de la porra.

En una situació límit, la visió més racional sorgeix de la revolució divertida de les CUP. Coincideixen amb Madrid en el rebuig a la continuïtat del vigent president. Admeten que els independentistes no estan en condicions de guanyar un referèndum. Per això Mas volia convocar-lo i brindar una sortida honrosa a Rajoy, que dilluns parlava de «procés» sense advertir la perillosa polisèmia de la paraula i abans de ser apallissat per Aznar amb un argument irrefutable. No lidera, una Ciutadana anònima l'ha desarborat. Es reprodueix la situació escocesa, amb 64 actes per a l'Scottish Nationalist Party sobre 129 escons. Catalunya ha triat un Parlament de majoria absolutament independentista, cosa que no vol dir que s'independitzi. Ni tampoc el contrari, que diria Rajoy. L'únic que ha obtingut la independència absoluta és Duran i Lleida. Haurà de pagar-se la suite.