Q

uan la CUP va elegir Antonio Baños com a cartell electoral va trencar més d'un tòpic en delegar la seva veu en un periodista, activista social procedent d'una associació independentista de castellanoparlants i escriptor que representa una formació esdevinguda decisiva per al procés secessionista.

Antonio Baños Boncompany (Barcelona, 1967) no és militant de la CUP, sinó que procedeix de l'organització Súmate, que representa castellanoparlants que desitgen la independència de Catalunya, i per seguir trencant tòpics, és un esquerrà radical de discurs temperat, encara que ferm, i que, en contra dels nous aires en política, llueix corbata ocasionalment.

En la seva condició d'independent coincideix amb el seu antecessor, David Fernández, igual que en la seva activitat com a periodista, que ha combinat amb l'escriptura de llibres sobre economia com La economía no existe (2009) i Posteconomía (2012), entre d'altres.

Diplomat en Ciències de la Informació per la UAB, ha treballat com a periodista en diversos mitjans de comunicació durant els últims vint anys: Ràdio 4, la SER, Com Ràdio, El Periódico, La Vanguardia, Público, TV3, La Sexta, Cuatro i en diversos digitals.

Posseïdor d'una fina ironia i agudesa crítica, així com un cert sentit lúdic del debat polític, Baños ha trencat l'imaginari que el món independentista es nodria només de catalanoparlants i de persones molt identificades amb els símbols tradicionals del catalanisme.

Sol reivindicar-se com un noi de barri -«la meva pàtria és la Meridiana», sol recordar- i va ser en aquest escenari on es va forjar com un activista ideològicament ubicat a l'esquerra més rupturista i antisistema, capaç de respondre les advertències de la banca sobre els riscos de l'independentisme amb un «bon vent i banca nova».

Periodista amant confés del paper, Baños ha hagut d'adaptar-se aquests anys, com la resta de la professió, a les xarxes socials, on destaca per les seves frases curtes com la que diumenge a la nit, abans que es recomptessin els vots, va deixar anar en el seu compte de Twitter: «Dedicat a l'Estat espanyol. Sense rancors, adéu».

Frases com aquesta no són obstacle perquè Baños -que també és guitarrista i cantant del grup Los Carradine- hagi confessat en ocasions ser un seguidor de «La Roja» i d'haver celebrat la victòria mundialista de la selecció espanyola de futbol.

Diuen els periodistes que han cobert la seva campanya que Baños era una fàbrica de titulars, com quan va assegurar que «sóc un autèntic català, és a dir, amb els quatre avis de fora de Catalunya», o quan va dir que «no investirem ni desinvestirem Artur Mas».

I és que diumenge a la nit, un cop conegut que la CUP obtenia 10 diputats i seria clau en el nou escenari polític, afirmava que el procés «tira endavant», però a la vegada advertia el president Artur Mas que «ningú és imprescindible» i que tots són «necessaris» en la nova etapa que s'inicia.

Hauran de lidiar ara Baños i la CUP amb la promesa electoral que van reiterar fins a l'últim minut de campanya, en el sentit que ells no farien president Mas.

I, fidel al seu estil, quan un periodista li recordava en campanya que en funció dels resultats ell podria tenir la clau del procés secessionista, es refugiava de nou en la ironia i relativitzava: «La clau no, el clauer».