Eleccions Catalanes

La CUP és segona força als municipis de l'interior i Ciutadans, als del litoral

Els independentistes d'esquerres van quedar en segon lloc a 132 poblacions i els de Rivera ho van ser en 76

30.09.2015 | 07:42

Més enllà del color blau que tenyeix el mapa de Catalunya en analitzar la primera posició a l'escrutini -a excepció d'algun punt de Barcelona, Tarragona i la Vall d'Aran-, el repartiment de la segona posició entre la CUP i Ciutadans mostra clarament una divisió entre els votants de l'interior i de la costa, i també entre poblacions de més grandària o nuclis més petits.

Ets de platja o de muntanya? De Ciutadans o de la CUP? La formació de l'esquerra independentista s'ha fet forta a les zones rurals i molt menys poblades, mentre Ciutadans s'ha situat com a segona força a municipis més grans i situats al litoral. Això fa que mentre els independentistes són l'última força a tenir representació, Ciutadans se situa segona, per darrere de CDC i ERC.

Malgrat que la coalició formada per CDC i ERC es va imposar a tots els municipis de les comarques gironines, la lectura de la segona opció deixa un dibuix molt diferent. Es ratifica que a la Catalunya interior els independentistes són hegemònics. Això fa que la CUP aconseguís situar-se com a segona força a 132 localitats gironines de les 221 que té la demarcació. El seu millor resultat va tenir lloc a Viladamat, on governen per segon mandat consecutiu. Allà van aconseguir el 31,82% dels sufragis. A més, la CUP també va obtenir resultats per sobre el 20% a Sales de Llierca, Mieres, la Selva de Mar, Viladasens, Albanyà, Argelaguer, Colomers, Vilopriu, Urús, Rupià i Madremanya. La Bisbal va ser la capital de comarca on van aconseguir millors registres.

Aquesta situació es repeteix a tot el territori, a excepció de les Terres de l'Ebre, on la CUP queda segona en molt pocs municipis. Malgrat tot, la CUP irromp per primera vegada amb un diputat a Tarragona, malgrat que ser el territori on treu pitjors resultats.

Ciutadans, el gran vot urbà

Ciutadans va aconseguir a Girona multiplicar per quatre els vots aconseguits a les eleccions de 2012 i va obtenir dos diputats. Diumenge, la formació d'Albert Rivera va aconseguir ser segona força a 76 localitats gironines, entre les quals n'hi ha algunes de les més poblades.

La llista liderada per Arrimadas com a candidata a la presidència de la Generalitat va guanyar en dinou municipis catalans, entre aquests l'Hospitalet i el Prat de Llobregat, dos feus tradicionalment socialistes. Però Ciutadans també és la segona força en tots els altres 26 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona (amb una població de 3,3 milions d'habitants), amb l'única excepció de Badalona, localitat natal del candidat popular Xavier García Albiol i en la qual el PP va aconseguir ocupar aquest lloc.

Els d'Albert Rivera també van aconseguir importants places en la segona corona metropolitana, com Rubí, Sant Andreu de la Barca i la Llagosta. El partit també va aconseguir ser la segona força en ciutats tan importants com Sabadell, Terrassa, Mataró, Granollers i Manresa, posició que també va ocupar en la resta de ciutats catalanes com Tarragona, Reus, Lleida i Girona.

Un exemple de la diferència entre la costa i l'interior és el?Baix Empordà,?Ciutadans va ser segon a Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Castell-Platja d'Aro, Calonge, Torroella de Montgrí, Begur, Mont-Ras i Vall-llobrega.

També es reprodueix aquesta situació a Tarragona, on l'interior i la costa giren l'esquena: Priorat, Conca de Barberà i Alt Camp han votat pel Sí a la independència, mentre que el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès han votat de forma majoritària als partits posicionats en el bloc del No.

Això significa que a municipis de gran dimensió com Salou o Vila-seca Ciutadans ha estat la força clarament guanyadora, malgrat estar governats per alcaldes convergents.

Perden els tradicionals

Els partits tradicionals són els grans perjudicats en aquests comicis. En alguns punts de les comarques gironines, la segona posició ha estat ocupada pel PSC, Unió i fins i tot el PP, que són algunes excepcions que confirmen la regla. En el conjunt de Catalunya els socialistes aconsegueixen salvar els mobles gràcies a les segones posicions a l'àrea metropolitana, i en alguns punts de Tarragona i de Lleida. Per exemple, mentre Junts pel Sí va guanyar a tots els municipis del Baix Ebre i, fins i tot, en aquells municipis que tradicionalment s'ha considerat feus socialistes com Aldover o Tivenys, com a segona força es va situar el PSC (10,28%) i Ciutadans va irrompre com a tercera força política i obté 3.950 vots (9,99%). Els segueixen el PP, la CUP i Catalunya Sí que es Pot

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema