El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com a imputat el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, per al proper 15 d'octubre, en el marc de la causa oberta arran de la querella que va presentar la Fiscalia per convocar la consulta del 9-N. El magistrat del TSJC Joan Manel Abril, que investiga la causa per desobediència, també ha citat com a querellats l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per al 13 d'octubre. En una providència notificada dos dies després de les eleccions del 27-S, l'alt tribunal català ha decidit prendre declaració als tres querellats, després que ells sol·licitessin que no es fessin noves diligències d'investigació ni testificals en aquesta causa fins que els tres compareguessin davant la justícia.

Mas, Ortega i Rigau han estat formalment citats a declarar com a imputats gairebé un any després que la Fiscalia presentés, el 21 de novembre de l'any passat, una querella en la qual els acusava de desobediència, malversació de fons públics, prevaricació i usurpació de funcions. El TSJC va acordar investigar els responsables del Govern català, inicialment, per desobediència a la resolució del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre, que va suspendre el procés participatiu del 9-N, tot i que també va deixar oberta la porta a indagar tots aquells fets que poguessin estar relacionats amb la convocatòria, fet que podria comportar que se'ls imputessin altres delictes.

Des que el passat desembre el TSJC va acordar investigar Mas, el magistrat instructor ha practicat diverses diligències i ha citat testimonis amb la finalitat de descobrir el cost de la consulta i la intervenció del Departament d'Ensenyament perquè els centres educatius públics acollissin la votació del 9-N. A l'inici de la campanya electoral del 27-S, la Fiscalia va proposar quatre nous testimonis, entre ells la directora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), que va confeccionar les urnes i paperetes de la consulta a interns de la presó de Lleida, a part d'un assessor del Departament de Governació que llavors dirigia Joana Ortega.

Davant d'aquesta sol·licitud, les defenses de Mas, Ortega i Rigau van demanar el passat 16 de setembre -en plena campanya- al TSJC que ajornés totes les testificals i noves diligències plantejades, fins que ells haguessin tingut ocasió de declarar com a querellats, en entendre que, si no fos així, s'incorreria en «una alteració de l'ordre legal de la pràctica de prova». El magistrat ha atès la proposta dels querellats i els ha citat com a imputats per interrogar-los abans que els nous testimonis plantejats per la Fiscalia.

Els testimonis de la causa

Per al pròxim 19 d'octubre, el magistrat ha citat Dolores Agenjo, la directora de l'institut Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat que havia denunciat pressions per part d'Ensenyament per negar-se a cedir les claus del centre per col·locar les urnes del 9-N. És una testifical que les defenses ja van aconseguir ajornar fins després de la campanya al·legant que la testimoni concorria a les eleccions en la candidatura de Ciutadans. El mateix dia està citada a declarar com a testimoni Elisabet Abad, directora del CIRE, per respondre per la producció, el subministrament i lliurament de les urnes i paperetes del 9-N, sufragades a través de contractes del Departament de Justícia (que van costar 143.738 euros a la Generalitat).

Un altre testimoni citat per a aquest dia és el llavors assessor en matèria d'opinió pública de la conselleria de Governació, el gironí Joan Cañada (UDC), que serà interrogat per l'administració i manteniment de la pàgina web del 9-N. També declararan el 19 d'octubre pròxim, a proposta de la Fiscalia, el responsable tècnic informàtic que va coordinar materialment els serveis prestats pel CTTI de la Generalitat per resoldre les incidències informàtiques que poguessin sorgir en el 9-N. L'últim testimoni del dia serà el responsable de la companyia d'espectacles Focus, que va muntar el centre de premsa on es van facilitar les dades de l'escrutini del 9-N.