El president de la Generalitat cessat, Carles Puigdemont, va renunciar ahir a acatar l'article 155 i, per tant, a cobrar el sou que li correspondria com a expresident. Tanmateix, Puigdmeont sí que es donarà d'alta per cobrar el sou base dels parlamentaris durant els mesos que transcorrin fins que es constitueixi el nou Parlament. Segons publica elnacional.cat, Puigdemont no accepta el sou perquè no es considera cessat per l'aplicació de l'article 155 per part del Govern del Partit Popular.

El ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, hvaa considerar que l'expresident «es reivindica com el que no és» en considerar-se president legítim.

L'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont no podrà votar des de Bèlgica en els comicis autonòmics del pròxim 21 de desembre en no haver formalitzat en termini la seva inscripció en el cens d'electors espanyols temporalment a l'estranger. Fonts de l'entorn de Puigdemont a Brussel·les van dir a Efe que ni Puigdemont ni els exconsellers Antoni Comín (Salut), Clara Ponsatí (Ensenyament), Lluís Puig (Cultura) i Meritxell Serret (Agricultura) s'han registrat davant les autoritats consulars espanyoles a Bèlgica. Els ciutadans cridats a votar a Catalunya que preveuen ser a l'estranger fins a transcorregudes les eleccions catalanes, tenien de termini fins a les 14.00 hores d'avui per donar-se d'alta en el Cens Electoral dels Residents Absents (CERA) i, a partir d'aquí, pregar el vot.

Tramits al consolat

Per exercir el seu dret a vot, els interessats haurien d'haver sol·licitat la documentació corresponent a la Delegació Provincial de l'Oficina del Cens Electoral a través del Consolat on figurin inscrits com no residents, formalitat que s'hauria d'haver complimentat ahir com a màxim. Puigdemont va dir a Twitter que aquest dimecres expirava el termini perquè els catalans a l'estranger formalitzin el seu registre als consolats i va traslladar als seus conciutadans que «cada vot compta per aixecar la llosa» de l'article 155 de la Constitució. Els cinc polítics independentistes catalans, que se'n van anar a Brussel·les el 30 d'octubre, estan en règim de llibertat vigilada fins que els jutges belgues decideixin sobre la seva eventual entrega a Espanya. L'Audiència Nacional va emetre una ordre europea d'entrega i detenció dels cinc polítics catalans després d'acusar-los de delictes de sedició, rebel·lió, desobediència i malversació, entre d'altres.