El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir assumir la investigació oberta a l'Audiència Nacional contra Carles Puigdemont, els exconsellers del Govern i els líders d'ANC i Òmnium per possibles delictes de rebel·lió, sedició i malversació en el procés independentista, segons fonts jurídiques.
Llarena va prendre ahir aquesta decisió, de manera que la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela a partir d'ara seguirà investigant els mossos d'Esquadra, inclòs l'antic major Josep Lluís Trapero, així com altres membres del Govern de categoria inferior als consellers que poguessin ser investigats en el futur.
En un acte, el magistrat acorda així que la causa segueixi dividida, en contra del que volia la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela i seguint també un criteri diferent de la Fiscalia, que advocava perquè només els no aforats es quedessin a l'Audiència.
Llarena creu que la investigació que fins ara portava Lamela contra el Govern cessat i els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, està connectada amb la causa que té oberta al Suprem contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i altres cinc membres de la Mesa (aforats tots menys un) que amb els seus vots van facilitar el procés independentista.
Això és així perquè, per a Llarena, els fets investigats dels diputats, del Govern i dels «jordis» requereixen una «intervenció coordinada de tots ells», que «és la que pot omplir de contingut l'injust contemplat en el delicte de rebel·lió», del qual per ara no estan imputats Sànchez i Cuixart.
El magistrat reclama en l'acte al jutjat de Lamela la part de la causa relativa al Govern cessat i els «jordis», que queda incorporada a la seva contra els diputats.
Dóna suport la seva decisió en que la doctrina del Suprem estableix que pot investigar a no aforats sol quan «s'apreciï una connexió material inescindible amb els fets investigats a les persones aforades», cosa que ocorre en aquest cas.
Finalitat funcional
Recorda també que la unificació del procediment «té una finalitat funcional concretada en la facilitació de la tramitació i a resoldre els problemes derivats de la inescindibilitat de l'enjudiciament».
!En el present cas, Llarena assenyala que un dels delictes investigats és el de rebel·lió i que té un caràcter «plurisubjectiu», és a dir, que hi participa una pluralitat de persones, cosa que marca la necessitat de l'enjudiciament conjunt.
No obstant això, el jutge decideix que l'Audiència Nacional es quedi amb part de la investigació perquè considera que en el cas dels Mossos no hi ha aquesta «connexió material inescindible».
Així, el jutge destaca d'una banda «l'actuació dels membres del Govern i la dels presidents d'ANC i Òmnium, fins al punt que només la intervenció coordinada de tots ells és la que pot omplir de contingut l'injust contemplat en el delicte de rebel·lió» i, per un altre, la dels Mossos i d'un conjunt de persones que han pogut col·laborar en l'elaboració de les lleis qüestionades, que es poden examinar de manera autònoma.
El criteri seguit pels dos jutges ha estat diferent fins al moment, ja que mentre Lamela va enviar a la presó als nou exconsellers -entre ells Oriol Junqueras- que van acudir a declarar a l'Audiència Nacional i va emetre una ordre de detenció contra Puigdemont i els quatre exconsellers que van fugir a Bèlgica, Llarena va posar fiances als sis diputats per sortir de presó.
D'aquesta manera, a partir d'ara el Suprem investiga a un total de 22 persones, mentre que l'Audiència Nacional sol a 2, encara que és probable que aquesta última causa incorpori més investigats en un futur.
La causa no s'alterarà pel 21-D
En l'acte en el qual assumeix tota la investigació de l'Audiència Nacional pel procés independentista menys la relativa als Mossos d'Esquadra, Llarena deixa clar que la necessitat d'unificar el procés «no queda alterada» pels resultats electorals del pròxim 21 de desembre i que no té sentit esperar que transcorrin les eleccions.
