No se li pot negar certa valentia (gosadia?) política a Xavier Domènech: el 20 de desembre de 2015, dia d´eleccions al Parlament espanyol, s´estrenava en l´arena electoral amb una victòria tan rotunda com imprevista: 927.940 vots, el 24,74%, i 12 diputats per a En Comú Podem. Dos anys després el repte que afronta no és menor. Les enquestes li juguen a la contra, però no se les creu.

Ha parlat amb Puigdemont des que és a Brussel·les?

No. De fet, des d´abans que marxés no hem tingut contacte. He parlat amb el PDeCAT, però directament amb ell no.

Per a vostè és el president «legítim» o «cessat»?

És l´últim president legítim triat pel Parlament en unes circumstàncies que van ser extraordinàries, ja que hi havia el debat sobre [Artur] Mas i finalment va ser Carles Puigdemont. Però és un president que ara mateix no està exercint de president per l´aplicació de 155. Això és evident. Que hagi acceptat posar-se a disposició de la justícia belga pel procés d´extradició vol dir que de facto accepta aquesta situació.

Hauria estat tot menys complicat si hagués convocat eleccions?

Si ell i el seu Govern dubtaven del que havien de fer, havia d´haver convocat eleccions.

Amb Albano Dante Fachín hi ha parlat des que va estripar el carnet de Podem?

Ens hem enviat algun missatge. Hem quedat per fer un cafè després del 21-D. Però ara tinc una agenda molt plena [riu].

Li ha sabut greu el que va fer?

Hi havia un debat al si de Podem que anava sobre la política d´aliances, en el qual semblava que Albano apostava més pels partits que havien governat Catalunya. S´envia una pregunta als inscrits de Podem que provoca una participació històrica, amb 17.000 respostes i escaig, i la resposta és molt clara. Ell dimiteix, però desconec la lògica interna del que va passar.

Vostè és independentista?

No. Les opcions de canvi a Catalunya no passen necessàriament per la independència.

Però tampoc no està d'acord amb el 155.

Evidentment.

Això el situa en l´òrbita dels l´equidistants, molt sovint acusats de traïció per alguns.

Ens situa en el terreny democràtic, en el terreny on crec que es troba la majoria del país, on es poden aconseguir grans consensos per ser l´avantguarda del canvi. Un espai, però, que s´ha vist atrapat en aquests dos anys per un full de ruta que només admetia una forma de canvi, que n´excloïa moltes altres i que impedia àmplies majories. Un full de ruta que també s´ha vist atrapat per la lògica del PP, que lamentablement ha trobat el suport del PSOE.

El ministre Cristóbal Montoro diu que vostès són uns «outsiders» perquè no tenen un criteri clar sobre Catalunya.

Té raó: som uns outsiders. Som els outsiders que ens vam presentar a l´Ajuntament de Barcelona i contra tot pronòstic vam guanyar les eleccions. Som els outsiders que ens vam presentar a les eleccions generals del 20-D [de 2015] i contra tot pronòstic i tota enquesta vam guanyar, i ara som els outsiders que volem construir un nou país. Per tant, vist com ens han anat les coses, reivindico la figura d´outsider.

L´Estat és l´únic responsable de la situació actual?

En termes de falta de voluntat de diàleg, de falta de voluntat de fer propostes i de judicialització de la política, és cert que un dels grans bloquejos de Catalunya és el Govern de PP. Ara bé, en termes d´intentar que la política quedi atrapada en fulls de ruta que es van canviant constantment i que ens han portat a la situació actual, és evident que aquells que han governat la Generalitat també són responsables de fins on hem arribat. Difícilment aquells que ens han dut fins aquí ens podran treure d´aquí.

ERC ara vol una negociació bilateral amb l´Estat. Què en pensa?

Hem vist molts dirigents polítics que han governat aquest país dient unes coses abans del 28-O [data en què el Consell de Minisres va cessar el Govern] i dient coses diametralment oposades després del 28-O. Espero que no facin el mateix després del 21-D. En aquesta campanya hi ha una exigència: ser absolutament clars i honestos en allò que es proposa. No s´ha de seguir atrapant el país amb promeses de fulls de ruta que ens condueixen a un atzucac.

Pot ser que vostès tinguin la clau per decidir qui és president. A qui triaran?

En una dinàmica com l´actual podem ser decisius, però aspirem a més. Aspirem a ser de nou la sorpresa de la campanya. Creiem que el nostre resultat electoral podria assenyalar l´inici d´una nova etapa que el país necessita. Hem de poder construir el país on volem viure amb majories àmplies. L´agenda social i econòmica, que massa vegades ha quedat sacrificada a l´altar de fulls de ruta que no han dut enlloc, ha d´estar al centre. I això dependrà molt dels nostres resultats. Més enllà de ser decisius, som la principal proposta de canvi real.

A quin pacte s´afegirien?

Encara no sabem quins són els programes electorals. Haurem de saber què plantegen els adversaris per decidir a quines altres opcions polítiques podem estrendre la mà si és necessari.

Elisenda Alamany, la seva número dos, defensa un acostament amb PSC i ERC.

Això és el titular. El que va dir és que estendrem la mà als espais polítics que per una banda abandonin la unilateralitat i als que tinguin clar que la construcció del país es fa des de la gent i des de les seves preocupacions reals. Tenim un milió de catalans que viuen en risc de pobresa! I l´atur juevenil ha crescut molt. Hem de consolidar una recuperació econòmica no només basada en els salaris ­baixos i en les exportacions.

Fa l´efecte que en la campa­nya d'això es parlarà ben poc.

Nosaltres sí. Però sembla que els adversaris en parlaran poc.

I després del 21-D, què?

La primera responsabilitat del Parlament serà decidir com es desbloqueja al situació: àmplies majories, recuperació de l´autogovern, fi de la judicialització de la política. Hem de revertir d´una vegada la fractura social.

El trencament a Barcelona ha obert una ferida molt gran entre vostès i el PSC?

Hi havia una preocupació que vam fer arribar al PSC: vèiem que cada vegada més s´estava escorant cap a la dreta. Ho hem vist amb el fitxatge com a número tres d´un exdirigent d´UDC [Ramon Espadaler], que promou polítiques en drets socials i civils diametralment oposades a l´esquerra. En termes de catalanisme, semblaria que el PSC aposta per un govern amb Ciutadans. Això va portar a fer una consulta i a la decisió de no continuar amb el pacte a Barcelona. No ens alegrem que el PSC s´orienti cap aquí i esperem que el país els faci retornar cap al catalanisme popular.

Llorenç Planagumà serà diputat per Girona?

Sí, sí, sí. N´estic convençut. És més, crec que no només ho serà ell per Girona. Tenim una candidatura molt bona, de gent que destaca per la defensa d´una nova cultura del territori. Catalunya no es contrueix des d´un model centralista pensat des del palau [de la Generalitat], sinó des de l´articulació del territori: en el cas de Girona, això inlcou defensa del litoral, una nova cultura de l´aigua a partir dels acords de la Taula del Ter, nous models turístics i de mobilitat... i un llarg etcètera.

Diuen referèndum pactat, encara.

Som els únics que l´hem defensat i continuarem fent-ho.

Amb qui?

Vivim una situació paradoxal de polarització que suposa un ascens de la dreta a l´Estat; però hi ha molts avenços fets: un terç dels diputats del Congrés està a favor d'un referèndum pactat. Alcaldies de ciutats com Madrid, la Corunya o Cadis estarien a favor del dret a decidir. I hi ha enquestes, que s´han de relativitzar, que apunten que més de 50% dels espanyols estan per resoldre això.