Oriol Junqueras i els tres exconsellers d'ERC empresonats -Raül Romeva, Dolors Bassa i Carles Mundó- asseguren davant del Tribunal Suprem (TS) que «van acceptar i accepten» l'article 155 i es comprometen a actuar «per les vies del diàleg i la negociació», en una lectura «àmplia» de la Constitució. La defensa dels consellers republicans cessats va presentar ahir un escrit davant del jutge del Suprem, Pablo Llarena, en el qual van demanar formalment que se'ls citi a declarar i se'ls deixi en llibertat, adduint que tenen dret a participar en la campanya del 21D sense que el seu empresonament «estigmatitzi de forma indeguda el seu programa polític».
Per la seva banda, l'advocat de Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, també va presentar davant del Suprem un escrit on argumenta que «no es compleix cap dels supòsits» per mantenir-los a la presó, com ara el risc de fugida, de reiteració delictiva i destrucció de proves. Per això, també demana a Llarena que els torni a citar a declarar i sol·licita que s'anul·li la fiança de 6,2 milions d'euros imposada per l'Audiència Nacional.
En l'escrit de la defensa dels presos d'ERC, l'advocat demana al magistrat que tingui en compte que els quatre exconsellers concorren en les llistes d'ERC per a les pròximes eleccions autonòmiques, un «nou element» que, recorda, no va poder valorar la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela quan els va enviar a la presó preventiva el passat 2 de novembre.
Els advocats dels exconsellers, també els del PDeCAT, i dels líders de les entitats sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han sol·licitat tornar a declarar, davant el nou escenari obert després que la causa contra el Govern l'hagi assumit el jutge Pablo Llarena, que el passat 9 de novembre va deixar en llibertat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, després que aquesta renunciés a la via unilateral a la independència.
En el seu escrit, l'advocat dels republicans, Andreu Van den Eynde, apunta que el tractament que es va donar a Forcadell i els membres de la Mesa de JxSí «no té per què constituir una guia exacta» per als exconsellers d'ERC, però «sí és exemple de la filosofia que ha d'imperar en el judici de proporcionalitat judicial».
Els representants d'ERC, que la setmana passada van assumir en un recurs davant l'Audiència Nacional els efectes del 155 però sense acatar-lo expressament, insisteixen ara en el fet que «van acceptar i accepten» l'aplicació d'aquell article de la Constitució «en els termes que va autoritzar el Senat i va aprovar el Consell de Ministres».
Una «profunda discrepància»
«Ho han fet des de la més profunda discrepància política i jurídica», aclareix el recurs, que recalca que els exconsellers «no renuncien a les seves conviccions polítiques», sinó que emmarquen el seu projecte en «una lectura àmplia, progressista i extensiva» de la Constitució que, «mitjançant la negociació i el diàleg, permeti posar en mans de la ciutadania» la decisió sobre el futur de Catalunya.
Després de recordar que ara no ocupen «posicions de poder institucional que els permetin prendre decisions susceptibles de generar un risc de reiteració delictiva», els consellers cessats precisen que «estan fermament compromesos a canalitzar la seva actuació per les vies del diàleg i la negociació», en el cas que en un futur tornin a tenir responsabilitats públiques.
L'escrit destaca que Junqueras, Mundó, Bassa i Romeva van acudir a declarar davant l'Audiència Nacional «ja com a exconsellers», malgrat «ostentar legítima i democràticament la condició de membres del Govern de Catalunya». Els exconsellers, afegeix la defensa, van cessar en les seves responsabilitats públiques i van optar per «assumir el repte electoral fixat pel Govern d'Espanya», no com a «estratègia defensiva, sinó com una decisió personal».
Per això, els advocats demanen a Llarena que els exconsellers tornin a declarar «en la mesura que això serveixi per ratificar els termes de la seva voluntat futura», encara que sense entrar a discutir el fons de la imputació pels delictes rebel·lió, sedició i malversació que se'ls acusa. Un altre dels arguments esgrimits per la defensa és que els exconsellers tenen dret a participar en la campanya electoral i a exercir la representació política dels ciutadans si resultessin escollits.
Davant la nova situació, l'advocat de Turull, Rull i Sànchez també ha decidit presentar un escrit -que de moment no ha fet públic- davant Llarena insistint en el fet que no concorren els requisits de reiteració delictiva, risc de fugida i de destrucció de proves en què la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va basar la seva decisió d'enviar-los a la presó preventiva. Per això, la defensa, que de moment ha declinat facilitar a la premsa el seu escrit al Suprem, sol·licita comparèixer davant del jutge i li demana que anul·li la fiança de 6,2 milions d'euros. En els recursos que la setmana passada van presentar davant el Suprem, Turull i Rull ja van demanar la seva posada en llibertat al·legant que havien acatat «expressament» l'article 155 de la Constitució sense «cap resistència».
