El jutge del Suprem, Pablo Llarena, ha citat demà a partir de dos quarts de deu del matí a declarar els vuit exconsellers que estan empresonats, així com els líders independentistes Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Les compareixences podrien ser un pas cap a la llibertat amb fiança dels imputats, ja que els empresonats han acatat l'article 155 de la Constitució que va suposar el seu cessament i la convocatòria d'eleccions a Catalunya. Tots han demanat comparèixer voluntàriament davant del magistrat per demanar la seva sortida de la presó a través d'escrits en els quals emmarquen el seu projecte independentista en el «diàleg» dins de la Constitució. Llarena ha dictat una providència en la qual indica literalment que «vist que tots ells sol·liciten la revisió de la seva situació personal i que se'ls rebi declaració, en relació amb aquesta, s'accedeix a allò interessat i s'acorda citar-los per a compareixença».
En els seus recursos contra la presó preventiva, l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els altres tres exconsellers d'ERC empresonats -Raül Romeva, Dolors Bassa i Carles Mundó van assumir els efectes de l'article 155 i van al·legar per demanar la seva llibertat que la Declaració d'Independència (DUI) va tenir només valor polític. Per la seva banda, Jordi Turull i Josep Rull, del PDeCAT, també van assumir el 155 en els seus recursos davant l'Audiència Nacional.
El jutge Pablo Llarena va decidir el passat 24 de novembre assumir la investigació oberta a l'Audiència Nacional contra Carles Puigdemont, els 13 consellers del Govern cessat i els líders d'ANC i Òmnium per possibles delictes de rebel·lió, sedició i malversació en el procés independentista. Per això, la jutge de l'Audiència Carmen Lamela li va enviar aquesta part del sumari, que s'havia obert al seu jutjat pel procés cap a la declaració d'independència.
Llarena la va assumir i la va integrar en el mateix sumari en què també està investigant la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i altres membres de la Mesa. A aquest segon grup d'imputats el jutge del Suprem els va deixar en llibertat amb fiança després de prendre'ls declaració i després que assumissin l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Mentrestant, la causa oberta contra l'antic dirigent dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, per haver deixat votar el dia 1 d'octubre.
Pancarta al Congrés
Mentrestant, diputats i senadors d'ERC van desplegar ahir una pancarta davant del Congrés amb els rostres dels exconsellers empresonats, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart on es podia llegir Llibertat presos polítics.
El portaveu adjunt al Congrés, Gabriel Rufián, va exigir la «immediata» posada en llibertat dels empresonats perquè considera que «des del minut zero no hi ha motius» perquè estiguin empresonats. Rufián va confiar que el Tribunal Suprem sigui «més garantista» que l'Audiència Nacional i que, després d'anar a declarar demà, tots ells surtin en llibertat. En cas que el magistrat els imposi fiances, Rufián assegura que «el poble de Catalunya salvarà el poble de Catalunya». A més, va instar Podem a fer el pas de recórrer el 155 al Tribunal Constitucional. «És un grup amb el qual tenim moltes coses en comú i no entenem que ells, que tenen més de 50 diputats i ho poden fer, no hagin recorregut ja al Constitucional», va manifestar. A més, Rufián també va considerar que «és anòmal i inaudit» en una democràcia que hi hagi candidats que no puguin fer campanya electoral perquè estan empresonats i va demanar que aquesta situació es «resolgui immediatament».
D'altra banda, el PP va presentar ahir una votació a l'Ajuntament de Madrid en què negava que a Espanya hi hagués presos polítics, arran del cas dels consellers i els líders sobiranistes empresonats. En una votació a mà alçada, Ahora Madrid es va abstenir per no entrar «fins al fons» de la proposta dels populars, que va rebre el suport tant del PSOE com de Ciutadans, que demanava que l'Ajuntament també mostrés la seva adhesió a la Constitució.
