Jornada agredolça ahir per al sobiranisme. Després d'un cap de setmana de deliberació, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va decidir mantenir en presó incondicional l'exvicepresident del govern, Oriol Junqueras, l'exconseller Joaquim Forn i els dos líders d'Òmnium Cultural i ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, mentre que va decretar llibertat amb una fiança de 100.000 euros per als altres exconsellers empresonats: Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Raül Romeva, Carles Mundó, Josep Rull i Jordi Turull. Tots ells van abandonar ahir mateix les presons d'Alcalá-Meco i Estremera, respectivament: Bassa i Borràs ho van fer al migdia, mentre que la resta ho van fer ben entrada la tarda. Familiars, amics i companys polítics els van anar a rebre. L'alegria de la sortida, però, es va barrejar amb la indignació per als que quedaven empresonats, de qui el jutge considera que podrien «tornar a incitar una revolució violenta» en cas que sortissin de presó. Davant d'aquesta situació, ahir al vespre es van convocar concentracions de protesta davant de tots els ajuntaments.

El fet d'haver de quedar-se entre reixes impedirà que Junqueras, Sánchez i Forn puguin participar amb normalitat a la campanya electoral per al 21-D, que ha arrencat aquesta mitjanit. Cuixart és l'únic que no forma part de cap candidatura. Pel que fa als que van poder sortir en llibertat amb fiança, hauran de comparèixer setmanalment davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o al jutjat que triïn, se'ls prohibeix sortir del país i se'ls ha retirat el passaport. Si incompleixen alguna d'aquestes mesures, hauran de tornar a presó.

Al contrari del que opinava la jutge de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, Llarena ha estimat que no hi ha risc de fugida per part dels consellers, encara que Carles Puigdemont i altres membres del seu govern estiguin a Brussel·les. Llarena considera que tots tenen un arrelament i que per tant no és probable que marxin del país. En canvi, estima que tots tenen risc de reiteració delictiva, però el que l'ha dut a imposar-los mesures diferents ha estat el dany que considera que pot fer cadascun d'ells en cas de perserverar en el delicte. En aquest sentit, considera Junqueras, Forn i els «Jordis» han de seguir a la presó perquè, si reiteren en els seus delictes, podria haver-hi conseqüències «greus, immediates i irreparables». Això és el que fa que aquests quatre acusats hagin de quedar-se a la presó i no puguin sortir lliures malgrat que tots acatessin en les seves declaracions davant del jutge el 155 i es mostressin disposats a no tornar-se a apartar de la legalitat. La resolució, a més, remarca que les aportacions dels investigats qe es mantenen a presó estan «directament vinculades a una explosió violenta que, de reiterar-se, no deixa marge de correcció o de satisfacció als que es vegin afectats per ella».

En aquest sentit, el magistrat ha posat l'accent en el matís «violent» de les conductes de tots quatre, un aspecte constitutiu del delicte de rebel·lió que està penat amb fins a 30 anys de presó. D'aquesta manera, Llarena considera que tots quatre podrien tornar a liderar una «explosió violenta» com el «setge» a la conselleria d'Economia del 20 de setembre. L'acta reflecteix que els «Jordis» van dirigir l'operació, que Junqueras també hi va ser i que els «fets violents» es van veure propiciats «perquè les forces encarregades de l'ordre públic», sota la responsabilitat de Forn, no ho van impedir.

«El risc de reiteració de les seves conductes -afegeix el magistrat- imposa a aquest instructor un major grau de rigor i cautela a l'hora de conjugar el dret a la llibertat dels investigats i el dret de la comunitat de poder desenvolupar la seva activitat quotidiana en un context desposseït de qualsevol risc», fins i tot per a «la pròpia integritat física». Aquest perill, segons el jutge, no desapareix amb l'afirmació formal que abandonen la seva estratègia d'actuació i amb la determinació judicial d'avaluar la seva situació personal si menteixen. Tot i això, no descarta una futura excarceració si acaba constatant que la possibilitat de nous atacs «hagi desaparegut de forma efectiva, o que de mica en mica es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real».

Els advocats dels empresonats i l'acusació que exerceix Vox han anunciat ja que recorreran la decisió, mentre que la Fiscalia hi ha renunciat. La decisió de Llarena va ser rebuda amb dures crítiques per part dels partits independentistes, fins al punt que el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ho va considerar «una venjança» de l'Estat. En canvi, el ministre de Justícia, Rafael Català, va considerar que les crítiques son «una falta de respecte» a la independència judicial.

Pel que fa als sis presos que sí que van poder sortir, la caixa de solidaritat de l'ANC i Òmnium va pagar els 600.000 euros corresponents a les fiances (100.000 per a cadascun). El pagament es va fer a través de sis xecs diferents que el tresorer de l'Assemblea, Marcel Padrós, va lliurar personalment en una oficina del Banc Santander. Un cop el jutge va haver dictat la seva resolució, dos funcionaris van sortir en direcció a cadascuna de les presons i van comunicar les ordres de llibertat. Bassa i Borràs van sortir poc abans de les quatre de la tarda i van ser rebudes entre aplaudiments pels seus familiars i una delegació de diputats i senadors d'ERC a les portes de la presó.

Cap a les set de la tarda, familiars i polítics també van acompanyar en la sortida Romeva, Mundó, Turull i Rull, que també van ser rebuts entre aplaudiments i abraçades.