Pocs dies abans de l'1-O, al bar Fogons, un borratxo sudamericà que va escoltar que un amic i jo parlàvem del referèndum, es va posar a cridar des de l'altra punta de la barra: « Sangre; habrá sangre! Hics». En no fer-li cas, augmentava el volum de les prediccions alhora que creixien les conseqüències de la votació « Se viene la guerra, hics, civil!». La Marta Rovira i el borratxo de la barra són les dues úniques persones a qui he escoltat tals reflexions, però sorprenentment han tingut més ressò les de la dirigent republicana. No hi ha com tenir un aparell al teu servei. Aquell pobre home que heroicament aconseguia no caure del tamboret i la Marta Rovira es diferencien únicament en el sexe i en l'idioma que utilitzen per espantar-nos, però mentre una és candidata a presidenta per absència del seu líder i respon amb evasives les preguntes d'en Jordi Évole, l'altre és candidat a ser repatriat i respon amb evasives quan la cambrera li diu que ha de pagar. Però convincents a l'hora d'anunciar-nos les set plagues, ho són igual. No es va donar el cas, però segur que si li hagués preguntat a l'ebri contertuli d'on treia les desgràcies que ens vaticinava, la resposta no hauria variat de les que sol balbucejar Rovira.

Aquesta dona és la que ara haurà de dur el pes de la campanya d'ERC, sense l'ajut del gurú llatí -a qui no he vist més, potser ha acabat en una llista electoral- ni d'en Junqueras. Catalunya sencera es pregunta en què ha fallat. Estava tot previst: posar-nos un llaç groc a la solapa i sortir a les 10 de la nit a la finestra a colpejar una cassola. Com és possible que una estratègia tan meditada no hagi funcionat i continuïn quatre persones a la presó? Com s'explica que davant de llacets i clinclinclincs els jutges no hagin enarborat la bandera blanca, deixant lliures tots els presos d'Espanya -polítics, comuns i migpensionistes- i abandonant la seva carrera per fer-se teleoperadors? Si fins i tot hem burlat la prohibició de llaços amb la brillant i catalana -valgui la redundància- idea de comprar bufandes grogues. No tenen cor, els jutges espanyols? Haurem de seguir aguantant Marta Rovira?