El jutge belga decidirà el 14 de desembre sobre l'euroordre d'entrega a Espanya de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els quatre exconsellers que l'acompanyen a Bèlgica. En la segona compareixença davant del jutge flamenc de primera instància a Brussel·les -la primera va tenir lloc el 17 de novembre-, que es va celebrar ahir una altra vegada a porta tancada, la Fiscalia va reiterar la seva petició de fer efectiva l'euroordre, mentre que les defenses van tornar a manifestar els seus arguments contra el lliurament.»

«Les defenses hem reiterat els arguments conforme entenem que el lliurament no ha de produir-se perquè els fets motiu de judici no són delictius a Bèlgica», va explicar l'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas. Per la seva banda, l'advocat flamenc expert en Drets Humans Paul Bekaert va reiterar el seu raonament que «si fossin lliurats a Espanya, allà el judici podria fer-se amb vulneració de garanties jurídiques i de drets previstos en els tractats internacionals».

Segons Alonso-Cuevillas, durant la vista es va produir «un extens debat» que se suma a la ja abundant documentació lliurada per les parts. A partir d'ara, el jutge estudiarà detingudament els arguments d'una banda i l'altra abans de comunicar una decisió.

Una vista de tres hores i mitja

En total, la segona vista davant del jutge de la Cambra del Consell va començar a les nou del matí i va finalitzar al voltant de dos quarts d'una del migdia. Puigdemont i els quatre exconsellers que es troben també a Bèlgica -Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret i Toni Comín- van arribar amb més de mitja hora d'avançament a la cita, segons van informar fonts policials.

L'audiència es va celebrar a l'edifici de la Fiscalia, que es troba davant del Palau de Justícia -on va tenir lloc l'anterior cita judicial- per raons d'organització, segons va indicar el tribunal de primera instància belga, la Cambra del Consell.

La primera vista, celebrada el passat 17 de novembre, va concloure amb la petició del Ministeri Públic belga d'executar les euroordres que pesen sobre Puigdemont i els exconsellers. Ara, la decisió que emeti el 14 de desembre el jutge de primera instància podrà ser recorreguda en un termini de 24 hores al tribunal d'Apel·lacions, primer, i a la Cort de Cassació, després.

Fonts pròximes a Puigdemont van reiterar ahir el seu desig d'esgotar totes les instàncies per evitar que el president cessat sigui extradit a l'Estat espanyol i van negar que l'expresident vulgui viatjar il·legalment a Espanya per forçar la seva detenció «i fer-se el màrtir».

La compareixença d'ahir dilluns es va produir poques hores abans que comencés oficialment la campanya electoral a Catalunya, en la qual el mateix Puigdemont té previst participar a través de videoconferències, tal com va fer dissabte passat a Sant Julià de Ramis.

Tot i que encara no s'han tancat els detalls de la campanya, està previst que Puigdemont participi en la manifestació de dijous que ve a Brussel·les organitzada per ANC i Òmnium Cultural, van anunciar fonts de l'entorn de l'expresident.

Puigdemont, Ponsatí, Comín, Puig i Serret van arribar a Bèlgica el passat 30 d'octubre i porten en llibertat vigilada des del 6 de novembre, amb una euroordre pendent de l'Audiència Nacional per delictes de sedició, rebel·lió, desordre públic, prevaricació i malversació.

El jutge d'instrucció els permet seguir fora de presó mentre es dirimeix si Bèlgica executa les euroordres que ha presentat Espanya, però els va restringir el moviment al territori nacional i els va demanar que comuniquin la seva direcció física.

Menys interès mediàtic

La segona cita davant del jutge de la Cambra del Consell va suscitar un menor interès mediàtic per part de la premsa internacional, que va cobrir de forma més intensa la primera vista davant el magistrat de Puigdemont i els exconsellers. Si el 17 de novembre es van reunir a l'emblemàtic Palau de Justícia de Brussel·les desenes d'informadors internacionals, a més de tots els mitjans espanyols a la capital belga i enviats especials, ahir només aquests recollien les declaracions de les defenses les agències internacionals.