La número dos de la llista d´ERC per al 21-D, Marta Rovira, ha aprofitat la participació a un acte del partit sobre migració i diversitat per carregar contra la Constitució espanyola en el dia que l´Estat commemora el seu 39è aniversari. "Avui que ens toca celebrar una Constitució que ens escanya, ens uniformitza i ens resta drets a cada dia que passa", ha lamentat, tot advertint que els republicans i els independentistes van just "en sentit contrari a tot això". Per a Rovira, l´Estat "imposa un model de societat absolutament diferent" al que ells plantegen. "La Constitució i els que la interpreten imposen un model uniformador, basat en l´article 2 per imposar la unitat i no des de la diversitat. Nosaltres volem que ningú deixi de ser el que és", ha afegit.

A més, la candidata d´ERC ha criticat els que vinculen independentisme amb tendències identitàries excloents. "Aquest procés democràtic no ha anat ni anirà mai d´orígens, llengües o banderes, i els que ens acusen d´identitaris van molt equivocats. I per això no podran aturar aquest procés democràtic, no el podran combatre i sempre guanyarem", ha dit, tot explicant que l´independentisme "va de construir una república de tots i per a tots, social, d´igualtat d´oportunitats". "És un procés que suma, generador d´igualtat, que inclou. I per això no s´entén com l´Estat va sempre en contra d´aquest procés", ha etzibat.

Rovira, però, també ha aprofitat per respondre el líder de Podem, Pablo Iglesias, que fa uns dies va acusar els sobiranistes de "despertar el feixisme" pels plans que han portat a terme des del Govern. "Nosaltres el que volem és acabar i excloure els atacs racistes, xenòfobs i feixistes que patim. En comptem molts des de l´1-O i no tenim prou dits a les mans per comptar-los", ha dit, per replicar que "si hi ha atacs feixistes a la societat és perquè no hem sabut lluitar prou, ningú ha despertat res". "Calen molts més esforços entre tots i per a tots, des de la diversitat i respectant, i posant en valor aquesta diversitat", ha dit.

Aprofitant la presència de persones migrades entre el públic, Rovira ha explicat que la "república que vol construir" ERC planteja un "model de ciutadania on que ningú hagi de deixar de ser qui és, per construir entre tots des del que som, sentim i volem ser; basat en la generació de confiança entre tots nosaltres". Segons la candidata d´Esquerra, "el republicanisme significa crear ciutadania sumant, generant xarxa i comunitat, de la que ningú se´n pot veure despenjat, generant drets".

Rovira també ha tingut temps per criticar que el Tribunal Constitucional hagi tombat part de la llei d´acollida de Catalunya. "Després de 10 anys aplicant-la, el TC diu que hi ha articles de la llei d´acollida que li molesten. És una ofensa absoluta. Evidencia que no entenen res del que estem fent. Continuarem aplicant la llei i el pla d´acollida", ha sentenciat.

A l´acte han intervingut també els membres de la candidatura Ruben Wagensberg i Najat Driouech, el fins ara diputat al Parlament Chakir el Homrani, la diputada al Congrés Ana Surra, el senador Robert Masih i el regidor de Sabadell Gabriel Fernandez; tots ells parlant dels problemes i solucions a les dificultats de les persones migrades i refugiades.

Najat Driouech ha volgut avisar que arriba al Parlament per acabar amb "la motxilla d´estereotips" que s´atribueix sovint a les dones que, com ella, porten vel islàmic. "Jo vull representar la totalitat de la ciutadania, no només al col·lectiu que es vesteix similar a mi. Quan anem a votar, escollim els nostres representants que defensaran els drets i als ciutadans. I afortunadament, a la Catalunya del segle XXI està quedant bastant anecdòtic que jo porti o no el mocador al cap, perquè és una decisió personal", ha dit rebent una gran ovació dels assistents.

Per la seva part, Ruben Wagensberg, que ve de treballar pels refugiats i els seus drets, ha reivindicat que a Catalunya "s´ha d´acollir més i millor". "Pes responsabilitat, per deure i per dret", ha afegit. També ha criticat que la Generalitat "no tingui els recursos i la capacitat d´atorgar asil, i per tant decideix l´Estat a qui acull i quanta gent", tot recordant que l´Estat espanyol "es va comprometre a fer efectiva l´arribada de més de 17.000 persones, no es va complir, i només han vingut l´11%". "Si ja ens semblava miserable posar una xifra, a sobre ho incomplim", ha sentenciat.