El PSC enceta els primers compassos de la campanya electoral del 21-D posant sobre la taula la que considera que és l'única eina possible per desencallar la situació política i social a Catalunya: la reforma de la Constitució. Una nova Carta Magna dissenyada per «encaixar» les aspiracions singulars de Catalunya i a la qual els socialistes volen donar «un sentit federal».

Per al cap de la llista del PSC a Girona, Rafel Bruguera, el pas imprescindible per abordar una reforma d'aquesta magnitud és agrupar el màxim de suports en un «pacte d'estat per Catalunya», un gran acord de partits catalans on, tal i com va subscriure el diputat del PSC al Congrés, Marc Lamuà, es trobin «punts d'unió entre els ciutadans de Catalunya».

Per a Bruguera, això significa que les forces sobiranistes han de pensar més «en el benefici conjunt» que no en el de la seva parròquia de simpatitzants. I això també exclou d'aquest gran pacte el referèndum, l'únic dels 46 punts que Artur Mas va proposar a Mariano Rajoy que els socialistes no estan disposats ni a assumir ni a negociar en la seva proposta d'acord per ser un camí «que porta al precipici».

Ventall de propostes

Llevat del plebiscit, el PSC preveu desplegar un ampli ventall de propostes per reconduir la situació a Catalunya. Projectes com la recuperació de l'Estatut de 2010 esquinçat pel Tribunal Constitucional (que inclou la implantació de l'Agència Tributària de Catalunya), la negociació d'un nou i millor finançament autonòmic, la reactivació del pla d'inversió en obres públiques del territori català previst a la disposició addicional tercera de l'Estatut, el blindatge de la llengüa, cultura i institucions catalanes i reconèixer Barcelona com una segona capital d'Espanya.

Els socialistes volen que aquest acord fonamenti les bases d'una Constitució que no només tingui en compte la reorganització territorial sinó que, com va apuntar Lamuà, «serveixi també per blindar els nombrosos drets socials».

La clau de volta de la proposta socialista passa per dissuadir «els dos nacionalismes enfrontats» de voler imposar les seves idees «escoltant només una part de la població». En aquest sentit, tant Lamuà com la seva companya de coalició, Montserrat Surroca, van posar com a exemple d'entesa entre diferents corrents de pensament l'aliança que han forjat el PSC i Units per Avançar (formació composta d'antics membres d'Unió Democràtica). «Compartim aquesta necessitat de reforma i ens hem de seure a la taula per arribar a punts en comú», va dir Surroca, que també va fer seu l'antic lema socialista de «si tu no hi vas, ells tornen» per erigir la seva coalició en l'única que pot donar a Catalunya la Constitució que es mereix: «Si els catalanistes no som protagonistes actius de la reforma, aquesta la faran els immobilistes i això seria un greu retrocés», va sentenciar.