El debat gironí constata dos models oposats per al futur de Catalunya

ERC i Junts per Catalunya defensen el progrés social i econòmic del govern de Junts pel Sí fins a l'aplicació de l'article 155 · Cs, PSC i PP critiquen que el procés només ha perjudicat l'economia catalana · La CUP i Catalunya en Comú-Podem defensen mesures per acabar amb la pobresa

13.12.2017 | 07:05

El debat dels candidats de les comarques gironines va evidenciar ahir que la situació que es viu a Catalunya eclipsa qualsevol debat territorial i que el que hi ha en joc són dos models totalment oposats de país. Junts per Catalunya i Esquerra van defensar la tasca de recuperació econòmica realitzada pel Govern català abans de l'aplicació de l'article 155, mentre que Cs, PSC i PP els van retreure el greu perjudici econòmic que, al seu parer, ha comportat el procés independentista. La CUP va fer costat als antics membres de Junts pel Sí malgrat alertar que els índexs de pobresa segueixen essent elevats i assenyalar que s'havien hagut de «menjar un gran gripau» amb l'aprovació dels darrers pressupostos, però que ho havien fet perquè havien escoltat a les seves bases i havien decidit posar «el que és important» al centre. Per la seva banda, Catalunya en Comú-Podem va mantenir que no hi ha una majoria social per la independència i va reiterar la proposta d'un referèndum pactat. Va ser, en definitiva, un debat en què van abundar els retrets i van sortir poques propostes concretes per a les comarques gironines.

El debat celebrat ahir a l'Espai Caixa, organitzat per la Cadena SER i Diari de Girona, va comptar amb tots els caps de llista gironins excepte Dolors Bassa (ERC), que va ser substituïda pel seu número 2, Roger Torrent. Ell i la candidata de Junts per Catalunya, Gemma Geis, van defensar la tasca realitzada pel govern de Junts pel Sí, especialment en l'àmbit econòmic però també en el social. Torrent va destacar que les dades econòmiques dels darrers mesos abans de l'aplicació del 155 han estat positives tant al conjunt de Catalunya com a les comarques gironines, amb rècord d'exportacions i també a l'aeroport. En canvi, va assegurar que el que no ajuda a l'economia son «les imatges de la policia atonyinant gent, i encara menys la pressió de la Casa Reial, o que es facin decrets perquè marxin les empreses.

Per la seva banda, Geis va lamentar que el Tribunal Constitucional hagi anul·lat o suspès moltes de les lleis que havien de servir per millorar la qualitat de vida a la ciutadania o per fer progressar el país, com per exemple la de pobresa energètica o la del canvi climàtic. Tot i això, va defensar que el govern de Junts pel Sí va ser «el de la recuperació econòmica» i va explicar que les prioritats de Junts per Catalunya seran la implementació de la reforma horària, continuar amb la simplificació administrativa i millorar els ajuts a les empreses exportadores, entre altres.

En canvi, el candidat de Ciutadans, Jean Castel, va llançar per terra aquesta visió positiva i va assegurar que el procés sobiranista s'ha traduït en un augment de l'atur i un gran nombre d'empreses que han traslladat la seva seu social fora de Catalunya. En aquest sentit, va anunciar que si Cs governa farà una auditoria per veure en què s'han gastat els diners de la Generalitat en els darrers anys, i va encendre el debat en afirmar que mentre l'exconseller Raül Romeva viatjava per Europa «i es reunia amb grups d'ultradreta», una criatura va morir a Blanes per falta d'una UCI pediàtrica. El comentari va encendre els ànims de Geis i Torrent, que el van considerar «demagog» i «immoral».

Per la seva banda, el cap de llista del PSC, Rafel Bruguera, també va criticar que la inestabilitat política derivada del procés sobiranista i la declaració d'independència no ha fet més que perjudicar l'economia. «El país necessita tranquil·litat», va demanar, tot afegint que la política «ha de posar a disposició de l'economia estabilitat, progrés i confiança, i en aquests moments no n'hi ha». Bruguera es va especialment preocupat perquè, si l'estabilitat no torna aviat a Catalunya, la propera temporada turística -que ja s'està contractant ara- en pugui sortir greument perjudicada.

També es va sumar a les crítiques la representant del PP, Maria Àngels Olmedo, que va anunciar que el PP aprovarà un pla de xoc perquè les empreses que hagin marxat de Catalunya hi tornin el més aviat possible -fet que va aixecar les crítiques dels partits independentistes, que li van retreure que el seu partit hagués aprovat el decret perquè marxessin-. Olmedo també va assegurar que el PP és la garantia que els jubilats puguin rebre les seves pensions i que aquestes augmentin un 0,25% cada any. «Ha estat el partit de Rajoy el que ens ha fet sortir de la crisi i quan anàvem en la bona direcció, la DUI ens ha fet fer un pas enrere», va indicar.

Des de la CUP, Natàlia Sànchez va advertir que els índexs de pobresa a Catalunya continuen essent molt elevats, i va proposar mesures com l'expropiació de vivendes buides als bancs per poder tenir un parc d'habitatges socials, una fiscaliat més justa «de veritat» i un pla de xoc per reduir la pobresa i els seus efectes. En canvi, va criticar una excessiva dependència del turisme. També va admetre que el seu partit es va haver de menjar «un gripau gegant» amb els darrers pressupostos de la Generalitat, però va explicar que no havien fet perquè havien escoltat la seva gent i havien decidit posar «les coses importants al centre».

Per al candidat de Catalunya en Comú-Podem, Llorenç Planagumà, el futur de l'economia i de la mobilitat han de passar per la sostenibilitat ja que els recursos del planeta «son limitats». En aquest sentit, doncs, va defensar que cal eliminar «l'impost al sol» i va lamentar els perjudicis socials que ha comportat la reforma laboral.

Retrets entre dos «bàndols»

Els retrets entre els partits independentistes i unionistes van ser constants en el debat, ja que els primers creuen que el progrés social i econòmic del país passa necessàriament per la recuperació del «govern legítim» i la implantació de la República i els altres opinen que aquestes millores només seran possibles si Catalunya es manté dins de l'Estat espanyol. Els independentistes van lamentar molt especialment els cops de porra que hi va haver durant el referèndum de l'1 d'octubre, i Geis va témer que «si guanya el tripartit del 155, no sé quines polítiques podrem fer amb els nens que tenen malsons i por de la policia, i que pregunten als seus pares: mama, em dispararan?». També el socialista Bruguera -malgrat dir d'entrada que volia fer un debat en positiu- va convertir-se en blanc de les crítiques sobiranistes, que li van retreure que el seu partit hagués donat suport a l'aplicació de l'article 155.

Per la seva banda, Cs, PSC i PP van retreure al govern sobiranista les nefastes conseqüències del procés sobiranista, que, segons van denunciar, ha vingut acompanyat de retallades socials, especialment en el mon de l'educació. Dirigint-se a Geis, Olmedo va dir-li que «potser tenien un programa electoral, però no l'han tirat endavant perquè només han parlat de procés, procés i procés». En aquest sentit, Olmedo va defensar un model educatiu «trilingüe, que no discrimini el català ni el castellà i que potenciï l'anglès com a llengua de futur». Per la seva banda, Castel -que fa dies va dir que la majoria de mestres tenen el carnet d'ERC- va considerar que cal acabar «amb l'adoctrinament» als centres escolars. Davant d'això, Torrent va replicar que a Catalunya recentment s'han creat més places per a mestres que mai.

Finalment, Planagumà va considerar que en aquests moments no hi ha una majoria social per a l'independentisme, sinó que aquesta encara s'ha de construir per tal que pugui tirar endavant. Per això, va insistir en la necessitat de fer un referèndum pactat per sortir de dubtes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema