El futur hospital Josep Trueta -si és que s'acaba construint algun dia- i la gestió del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, que fa uns mesos va entrar en liquidació, van ser els temes gironins que més interès van generar durant el debat.

El candidat del PSC, Rafel Bruguera, va defensar la possibilitat de fer un «front comú gironí» per aconseguir que el nou hospital es pugui convertir en realitat: «La situació ja clama al cel», va afirmar, tot considerant que les retallades que es continuen fent en sanitat «no estan justificades».

Tot i això, la proposta sobre el nou Trueta no va comptar amb un suport explícit per part dels altres partits, sinó que els retrets van ser constants: l'oposició va lamentar que el projecte no s'hagi desencallat durant aquesta legislatura, mentre que els candidats d'ERC i Junts per Catalunya, Roger Torrent i Gemma Geis, van recordar que s'han fet inversions de manteniment mentre els tècnics decideixen la millor ubicació. Castel, per la seva banda, va recordar a Bruguera que la construcció del nou Trueta ja ve de l'època del tripartit i va lamentar que en tot aquest temps no hagin fet més que augmentar les llistes d'espera.

Pel que fa al Parc Científic, van volar les acusacions entre partits per determinar quina administració havia determinat la seva fallida. Després de les crítiques de Bruguera per la gestió del Parc Científic, Geis -que ha estat vicerrectora de la UdG- va mostrar-se especialment crítica amb la política del «parquetazo» duta a terme al conjunt de l'Estat i va recordar que si el Parc es va trobar en la situació d'asfíxia econòmica va ser perquè el govern tripartit havia compromès uns diners que al final no van arribar.

Torrent, per la seva banda, va retreure al PP i al PSC que si realment estiguessin preocupats per l'economia gironina haurien fet més cas als empresaris quan aquests els han formulat peticions com ara el desdoblament de la N-II. Castel, per la seva banda, va insistir en la nul·la inversió que s'ha fet en l'educació de zero a tres anys en els darrers anys i Sànchez va defensar una escola «catalana, pública, de qualitat i laica», tot rebutjant que s'aporti «ni un sol euro» a les escoles concertades i religioses o les que segreguen per sexe. Planagumà, per la seva banda, va insistir en la necessitat de millorar la situació de la Formació Professional.