Amb milions de lectors a tot el món, poca gent queda que no sàpiga que La sombra del viento (en castellà el va llegir la candidata del PP) s´inicia quan a l´albada d´un dia de 1945, un pare acompanya el fill al Cementiri dels Llibres Oblidats. El que es desconeix és si entre aquests llibres oblidats hi havia els de la comptabilitat en B del PP, o havien passat d´oblidats a destruïts. La candidata Olmedo no m´ho va voler revelar tot i la meva insistència, però alguna cosa interessant va trobar en la novel·la, perquè el que sí que em va assegurar és que l´ha llegit diverses vegades, i que cada cop que ho fa «hi entra a dins». A dins del llibre? A dins del cementiri? A dins de la comptabilitat secreta? Chi lo sà. Això s´ho va quedar per a ella.

Alguns lectors del famós llibre de Ruiz Zafón han volgut comparar el viatge iniciàtic de pare i fill a una mena de descens als inferns, una Divina Comèdia en prosa, com si diguéssim. Un descens als inferns que les enquestes semblen pronosticar per al PP, amb l´agreujant que és dubtós que aquest partit trobi un pidolaire savi que l´ajudi, com el protagonista del llibre. I no perquè al país faltin pidolaires, tot el contrari, s´han convertit en part del paisatge, sinó perquè la poca o molta saviesa que puguin tenir la dediquen a buscar menjar als contenidors.

Maria Àngels Olmedo, sap de què parla quan parla de vent, no en va és empordanesa. I a l´ombra és precisament el lloc on el PP espera veure tard o d´hora l´expresident català.