El president català cessat i cap de cartell de Junts per Catalunya el 21-D, Carles Puigdemont, va confiar ahir que si és investit «pesin més els vots que les manilles», i va explicar que està disposat a «córrer el risc» de tornar a Espanya malgrat l'ordre de detenció per un procés judicial que creu que és una «fantasia».
En una roda de premsa a l'ACN a través de videoconferència des de Bèlgica, Puigdemont, que va revelar que cada dimarts celebra una reunió de Govern amb els quatre exconsellers a Brussel·les, va incidir en la necessitat que les urnes del 21 de desembre serveixin per restituir l'anterior executiu, sense voler polemitzar amb ERC.
Malgrat que els republicans incideixen que el seu candidat a la presidència és Oriol Junqueras, a la presó, Puigdemont considera que no hi ha «cap discrepància» amb ERC en «voler mantenir el Govern il·legítimament i il·legalment destituït» per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Sobre la proposta d'ERC que hi pugui haver dos governs (un a Brussel·les i un altre a Catalunya), Puigdemont va descartar entrar en «cap especulació que signifiqui la legitimació del 155». En aquest context, va afirmar que sense «cap dubte» tornarà a Catalunya «si la decisió dels catalans és que m'investeixin president». En aquest sentit, va asseverar que no hi ha pla B.
Davant l'ordre de detenir-lo en el moment que trepitgi Espanya, Puigdemont es va preguntar si «poden implicar una detenció les idees que et portin a la Generalitat» i va apel·lar al «tripartit del 155» (PP, PSC i Cs) a resoldre aquesta «contradicció» i a clarificar «com ho faran per impedir» que sigui president si té la majoria per ser-ho. En tot cas, va afirmar que «si cal córrer el risc, l'haurem de córrer». Tot i això, el número 1 de JxCat va assegurar que treballa amb la «hipòtesi» que no es produirà aquesta detenció si és investit, perquè es va mostrar confiat en el fet que «pesin més els vots que les manilles».
El candidat va admetre que li agradaria tornar a Catalunya abans del 21-D, «sobretot per exercir el dret a vot» -cosa que no pot fer estant a Bèlgica-, però va remarcar que «no depèn d'ell» perquè el condiciona l'ordre d'arrest.
En aquestes circumstàncies va considerar que estant a Bèlgica compleix amb «el deure de defensar la validesa de la institució» que representa i que ha estat, en la seva opinió, «il·lícitament i il·legalment destituïda».
Després de les noves diligències que preveu el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, va assenyalar que «ho han intentat tot per alterar els resultats electorals» i que l'«última cosa és empresonar una generació de líders polítics», fet que considera un «despropòsit abismal».
En aquest sentit, va qualificar de «fantasia d'arquitectura política» el cas judicial obert al Tribunal Suprem pel procés sobiranista i va exigir la seva retirada, perquè «no és un conflicte penal, sinó polític». «Si insisteixen en la via penal, no hi ha forma d'arreglar-ho; per què els fa tanta por fer política?», va afegir.
L'expresident no va concretar quins seran els seus pròxims passos en el procés sobiranista si revalida el càrrec després del 21-D, però va apostar per avançar amb «fermesa sense desviar-se ni un minut del diàleg», que «mai caduca», pel que va cridar l'Estat a deixar «d'estar tancat en aquest búnquer d'actitud antipolítica». Finalment, també va reclamar a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, «respecte a les decisions» dels catalans a les urnes, ja que són «grandets» i els va millor, segons el seu parer, «autogovernats que governats per ella i els seus fiscals de confiança i jutges amics».
