El Govern era conscient que en 18 mesos no podia crear una Hisenda pròpia, però es va proposar posar els «pilars» per avançar cap a un nou model, en el qual va plantejar crear una base de dades a partir de 162 fonts d'informació, com el cens de béns immobles, vehicles i entitats financeres.
Així es desprèn de les anotacions de l'agenda de Josep Maria Jové, el número 2 de l'exconseller d'Economia Oriol Junqueras, que va ser intervinguda per la Guàrdia Civil a casa de l'alt càrrec del Govern quan va ser detingut el passat 20 de setembre.
En el seu informe, al qual va tenir accés Efe, la Guàrdia Civil dedueix de les anotacions de Jové que el Govern es va inspirar en el model andorrà per impulsar la Hisenda pròpia de Catalunya, per a la qual tenia com a objectiu disposar d'una base de dades a partir de 162 fonts d'informació, entre elles censos de béns immobles, el registre de vehicles, així com dades d'entitats financeres i d'activitat econòmica.
Jové va ser detingut en el marc de la investigació oberta al febrer del 2016 pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, arran del contingut de les conferències en les quals l'exsenador d'ERC Santi Vidal assegurava, entre d'altres aspectes, que el Govern havia obtingut de forma il·legal les dades fiscals dels catalans.
A la seva agenda, Jové va detallar al març del 2016 els plans del Govern de Carles Puigdemont per avançar cap a la Hisenda pròpia, en la que preveia passar dels actuals 300 integrants de l'Agència Tributària Catalana a 700.
«Cal ser realistes, en 18 mesos no podem crear un model (tributari) totalment nou, però ara posem uns pilars ben dirigits», apuntava Jové a la seva agenda, en la qual advocava per una «lògica gradualista» de quatre passos per aconseguir la Hisenda pròpia.
«Model petit»
En primer lloc, es va plantejar un codi tributari nou: «ara tenim un model molt petit perquè només tenim tributs perquè els cedits no van acceptar transferència i ho fem a Madrid. Hem de fer un llibre específic no pel que tenim a dia d'avui, sinó pel que tindrem en el futur». La segona fase, també dins del marc autonòmic, havia d'incorporar elements de futur: «no hauríem de fer-ho si estiguéssim en una situació normal, però ara hem de «semblar» un projecte ambiciós», detallava.
Superada la via autonòmica, la tercera i la quarta fase se circumscrivien en un apartat que Jové situava «fora de la Constitució», un cop aplicades les lleis de»desconnexió». En primer lloc, una llei de duana, un cadastre i crear un ens gestor integral de tributs, i finalment la llei del règim fiscal general, amb una regulació específica de tributs.
