El banquer anarquista del llibre homònim de Fernando Pessoa considera que acumulant diners està lluitant per la justícia social. Sí, té clar que d´aquesta manera només s´ha alliberat ell de la tirania de les classes socials, però almenys ho ha fet sense perjudicar els altres, mentre que els anarquistes ortodoxos ho fan a base d´atemptats. Molt millor el seu sistema. Un savi? Un cínic? No se sap si Planagumà, que es presenta per un partit que vol també, si no eliminar les classes socials, sí almenys retallar les distàncies entre elles, té previst utilitzar el mateix mètode que el banquer del llibre per aconseguir-ho.

No hi ha dubte que Pessoa és un autor que s´avé amb el moment polític català, ell és qui va dir «Vaig néixer en un temps que la majoria de joves havia deixat de creure en Déu per la mateixa raó que els seus pares hi havien cregut: sense saber per què». Canviïn Déu per Procés i entendran l´actualitat.

El banquer anarquista, un títol que és en si mateix un oxímoron, és tot un homenatge als líders del Comuns i de Podem, començant per Ada Colau, ben capaç d´escriure «La independentista constitucionalista» així que s´ho proposi, i acabant per Pablo Iglesias, perfectament habilitat per presentar a les llibreries «El tolerant que no suportava la discrepància». O no es refereix el banquer del llibre a la direcció de Podem, quan assegura que fins i tot els que estan preocupats per acabar amb les desigualtats i treballar per la llibertat, acaben espontàniament creant tirania entre si?