El jutjat ha admès a tràmit la querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O interposada pels ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el suport d'advocats voluntaris. La querella es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comandaments i els responsables de l'operatiu contra el referèndum per tortures, lesions i delictes contra els drets individuals. El portaveu dels advocats, Albert Carreras, assegura que aquest és un «pas molt important» perquè permetrà que els ajuntaments puguin demanar diligències amb l'objectiu d'acreditar que les càrregues no van ser «una acció espontània» sinó el resultat «d'un pla premeditat i consensuat». Carreras avança, però, que el procediment serà «llarg»perquè més de 200 ferits han interposat denúncia contra les càrregues (que s'incorporen a la querella). L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha dit que l'admissió a tràmit permetrà investigar a fons «la violència extrema» que va suposar «aquella jornada d'opressió» per «destil·lar-ne responsabilitats».

La querella, que signen els tres ajuntaments, vertebra també totes les denúncies individuals interposades per les víctimes de les càrregues. El seu tronc gira al voltant dels tres delictes que s'han interposat contra els agents, els seus comandaments i els responsables polítics de l'Estat. En concret, són els de lesions agreujades, tortures i contra els drets individuals comesos per funcionaris públics.

Carreras subratlla que la decisió d'admetre-la a tràmit és «un pas molt important», perquè permet que els ajuntaments -que han interposat l'acció popular- «es puguin incorporar de ple als procediments oberts». És a dir, demanar més diligències i proves que permetin «esclarir els fets».