El líder del PP català, Xavier García Albiol, i el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, són alguns dels polítics als quals una unitat d'intel·ligència dels Mossos d'Esquadra va fer seguiments, segons van informar fonts de la investigació.

Els agents que van fer aquestes tasques pertanyien a la Unitat Central de Resposta Operativa (UCRO), una unitat «molt selecta» que s'integra en la Comissaria d'informació dels Mossos d'Esquadra, van indicar les mateixes fonts, que van explicar que per a això van usar una doble identitat, cosa habitual per realitzar tasques d'informació.

La Policia Nacional va trobar proves d'aquests seguiments en els documents que van ser confiscats el passat 26 d'octubre -un dia abans de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI)- als Mossos quan els portaven a cremar en una incineradora.

Els documents demostrarien que els agents del cos autonòmic van realitzar seguiments a dirigents del PP a Catalunya i els vinculen amb tasques de protecció del referèndum de l'1-O, malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els va ordenar impedir la votació.

Entre la documentació que pretenien destruir, la Policia Nacional també va trobar arxius relacionats amb l'extinta agència de detectius Método 3, que va elaborar centenars d'informes sobre els principals personatges de la vida política, econòmica i social de Catalunya a petició dels seus clients.

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que instrueix la part del cas que afecta els Mossos i altres «col·laboradors» del procés, en la qual està imputat l'excap d'aquesta policia autonòmica Josep Lluis Trapero, està esperant l'informe policial que detalla el contingut de les caixes plenes dels esmentats documents.

Les reaccions

El candidat del PPC a la presidència de la Generalitat, Xavier García Albiol, va afirmar ahir que el suposat cas d'espionatge dels Mossos a la seva persona i al delegat del Govern espanyol, Enric Millo, posaria de manifest pràctiques pròpies de la «Gestapo» i de règims «totalitaris». Albiol va admetre que la informació sobre el suposat cas d'espionatge «no està confirmada», tot i que va apuntar que ha parlat amb un representant del Govern espanyol que li ha assenyalat que «sembla que és certera».

Si es confirma, va avançar, presentarà una querella contra el màxim responsable dels Mossos en el moment dels fets, que era el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Fonts del Ministeri de l'Interior van assegurar que no els consta «res» en relació a Albiol i Millo, mentre que fonts del Departament d'Interior van negar que se'ls espiés. A més, aquestes últimes fonts van afegir que, en cas que s'haguessin fet tasques de vigilància o contra vigilància a aquests dos polítics per motius de seguretat, n'haurien estat al corrent. Un portaveu del Cos Nacional de Policia (CNP) va afirmar també que no tenen constància d'aquests suposats seguiments.