«Puigdemont està danyant la imatge del país davant d'Europa»

Los viejos roqueros nunca mueren (riu). És cert que el PSC ha passat uns anys molt complicats, però ha trobat rumb, i l'ha trobat en un moment molt complicat per a Catalunya. Ha trobat la manera d'adreçar-se als ciutadans amb una proposta sensata, de seny, que fuig dels dos extremismes. I que comença a ser entesa.

Què ens juguem en aquestes eleccions?

El futur del país. Ens hi juguem que Catalunya torni a ser una. Hi està en joc la unitat civil del poble de Catalunya. Una unitat que malauradament està en risc, per culpa dels dos extrems: de l'independentisme unilateral, que ja s'ha vist que només porta a l'abisme, i del nacionalisme espanyol, que ha deixat de fer política per resoldre un problema, per fiar-ho tot a la justícia.

Li han dit gaires vegades botifler?

Sí, sí, i tant. Força vegades botifler, i encara coses pitjors. Ja ho va dir en Serrat: en aquest país, ets demòcrata només si penses com jo. Això és molt greu, perquè posar-te d'acord amb els que pensen com tu és molt fàcil, no té mèrit. El complicat és mirar de posar-te d'acord amb els que pensen diferent. Per fer això, primer s'ha d'escoltar, i després tenir clar que hauràs de rebaixar una mica els teus plantejaments perquè l'altre també ho faci, i arribar a un mínim comú denominador. Això és el que falta a Catalunya, que té avui un ambient de crispació i trencadissa social.

Estàvem millor fa tres mesos que avui?

Crec que sí. Els mesos de setembre i octubre han passat a Catalunya coses molt greus, com que les institucions catalanes s'han situat fora de la llei. Si el que ha passat a l'octubre hagués passat al maig, ara ens estaríem estirant els cabells per com hauria sigut de desastrosa la temporada turística. La situació econòmica és molt dura, només cal parlar amb Pimec, Foeg, etc. A partir del 21 necessitem urgentment abaixar el clima de crispació i donar imatge de serenor i diàleg. Almenys imatge, no dic arribar a la solució, que costarà més, sinó donar una imatge que trenqui amb la inseguretat i preocupació. Pensi que mentre a tot Espanya augmentava el turisme durant el pont de la Puríssima, aquí ha baixat.

Per aconseguir aquesta seguretat, el PSC podria fins i tot donar el vot a Cs per fer Arrimadas presidenta?

Nosaltres no ens volem situar en un escenari postelectoral en funció dels resultats. Només tenim en compte que, segons les enquestes, hi ha encara gairebé un 30% d'indecisos. Per tant, hi ha joc. I estem convençuts que Miquel Iceta és l'únic que pot aglutinar al seu voltant la possibilitat de seure a la taula per iniciar un diàleg que pugui acabar amb un acord de consens màxim a Catalunya, per després anar a negociar-lo a Madrid. Aquesta persona no és Arrimadas, és Miquel Iceta.

Signaria un nou tripartit: PSC, ERC i Comuns?

De fet, encara no sabem quines són les idees d'ERC ni de Junts per Catalunya. No he vist el seu programa, no sé si en tenen. Ni si en tindran. Ara bé, el que tenim clar és que no investirem president una persona que ha sigut la culpable que Catalunya es trobi en aquesta situació de trencadissa social, i de crisi política i econòmica.

Es refereix a en Junqueras?

Em refereixo a en Junqueras. No farem president la persona que ha sigut culpable de la sortida d'empreses.

S'ha criticat Iceta per ballar mentre hi ha consellers a la presó.

Nosaltres hem dit des del primer dia que ens semblaven desproporcionades les mesures cautelars, i ens hem alegrat quan alguns han sortit de la presó. Ara bé, no sé què té a veure això amb el fet que en Miquel Iceta pugui ballar. Al final se li dirà que no pot fer declaracions perquè hi ha gent a la presó. Els que ho critiquen no intenten trobar solució al problema, sinó recalcar-se constantment en qui té més culpa de què. Els ciutadans de Catalunya volen solucions, no continuar amb el conflicte.

Perdó, he dit «consellers». Hauria d'haver dit «exconsellers»?

De fet, són exconsellers. Ara bé, de la mateixa manera que jo em refereixo sempre al president Montilla, no tinc inconvenient de dir president Puigdemont a en Carles Puigdemont.

Parlant d'en Puigdemont. Creu que tornarà abans de les eleccions?

No sé, el que pensa fer. El que sé és que des de Brussel·les està fent un flac favor al país. I a més està danyant la imatge del país davant d'Europa i de la Unió Europea.

Vostè tornaria?

Jo no hauria marxat.

En què s'ha convertit Catalunya?

En un país irreconeixible. Havíem sigut els abanderats de la modernitat, de l'europeisme. Convergència havia un sigut històricament europeista, i veure avui el seu candidat a la presidència com s'arriba a plantejar fer un referèndum sobre la permanència a la UE, és un despropòsit absolut. L'independentisme ha perdut els papers, estan absolutament descol·locats. Ho notem quan parlem amb els sectors emprenedors de les comarques gironines, amb els empresaris, amb el sector turístic... estan tots desconcertats. Per això volem fer veure a aquesta gent que és el PSC qui encarna el catalanisme moderat, el catalanisme de seny, que busca la solució al problema. I tant de bo la trobi.

Quin ha sigut el pitjor error del Govern català?

L'error parteix d'una realitat: que efectivament a Catalunya l'Estat espanyol és invisible, quasi no hi té presència. Això va fer pensar a l'independentisme que l'Estat espanyol era insignificant, i aquest va ser el principi de l'error. Van pensar que Europa ens obriria les portes, que l'Estat espanyol no era res a Europa i que tot seria bufar i fer ampolles. I ja s'ha vist que no. Entre altres raons, perquè Europa és un club d'estats i lògicament no es tiraran pedres al seu teulat. Tot plegat neix d'una anàlisi absolutament equivocada de la realitat.

Em pensava que l'origen de tot era la famosa retallada del TC a l'Estatut.

Aquesta va ser una de les causes. Vull recordar que l'any 2007 el president Montilla, en una conferència a Madrid, va ser el primer a parlar de «desafecció». I la que li va caure a sobre! No només per part del nacionalisme espanyol, sinó també dels que ara defensen l'independentisme. Però bé, és cert que amb la retallada de l'Estatut comença una part del problema, aquí una part dels catalans van desconnectar d'Espanya i l'independentisme ho ha sabut aprofitar davant del silenci de la resta, i aquí cal fer autocrítica. Inclosa també una part important del sector econòmic català. Aquest relat ha començat a canviar quan s'ha vist el precipici al davant.

Perquè s'entesten a reivindicar la reforma constitucional, si és quasi impossible i més amb el PP al govern?

El PP arriba tard a totes les reformes. Va arribar tard a la Constitució del 78, a la universalització de la sanitat promoguda per Ernest Lluch, al divorci, al matrimoni homosexual... A totes les grans reformes ha arribat tard. Probablement aquesta vegada també arribarà tard, però com ha passat en les anteriors ocasions, al final, quan governa, no ho toca.

I si, a més, ho impedeix?

El PP ha de ser molt conscient que aquest país, Espanya, necessita adaptar la Constitució, i que dintre d'aquesta reforma constitucional s'ha de trobar un millor encaix de Catalunya dins l'estat espanyol. La reforma de la Constitució no és senzilla, però la independència, com s'ha demostrat, és impossible.