Explica el candidat socialista que gràcies a aquest llibre es va començar a interessar per la història del seu propi avi. I això no és poc, però com que aquí analitzem les raons del subconscient, no podem obviar que el PSC, com Sánchez Mazas en la novel·la, ha estat donat per mort i encara resultarà que està ben viu. O potser en lloc de mort estava de parranda, si hem de fer cas dels balls que es marca el seu líder, Miquel Iceta.
Javier Cercas, l´autor, ha estat qualificat de botifler els darrers temps. Res estrany. Si tenim en compte que també ho han estat Marsé, Mendoza i Pérez Andújar entre els escriptors, i Serrat entre els cantants, un arriba a la conclusió que ser botifler és un honor major que la medalla de Sant Jordi, i igual de pròdig. No és estrany que Rafel Bruguera admeti amb tanta alegria que a ell també li han dit botifler.
Un esperava que algú anomenat Bruguera es decantés per altres clàssics, com Mortadelo y Filemón contra el gang del chicharrón, o Antología de 13 rue del Percebe, mítics títols de l´editorial que du el mateix cognom que el candidat. Soldados de Salamina, en canvi, com tota l´obra de Cercas, juga constantment amb la ficció i la realitat, al contrari dels àlbums de Mortadelo y Filemón, que són realisme portat a l´extrem. En Cercas, res és veritat i res mentida, i ni tan sols existeix un cristall per decidir-ho a conveniència de qui mira. Una estratègia que va que ni pintada al socialisme hispanocatalà, que encara té de guru un milionari greixós que fuma cigars en un iot.
